OBSERVATORI DE MOVIMENTS SOCIALS: MONTCADA I REIXAC (I Part)

assemblees, col·lectius, entitats… (I Part)

un mundo donde quepan muchos mundos

– La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) –

2013

Centre Cultural Kursaal

 Carrer Masià, 39 Can Sant Joan – Montcada i Reixac

Més informació:

 afectadoshipotecamontcada@hotmail.es

 https://www.facebook.com/plataformaafectados.hipotecamontcada

 Telèfon: 93 449 1888 Ext. 1688

@PAHMontcada

mosso

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) (també en castellà Plataforma de Afectados por la Hipoteca o en basc Hipotekarengatik Kaltetutakoen Plataforma) és un moviment social pel dret a l’habitatge digne sorgit el febrer de 2009 a Barcelona i present a tot l’Estat espanyol. Està englobada en el marc de la crisi immobiliària espanyola de 2008 que va ser el desencadenant de la bombolla immobiliària i de les posteriors protestes d’Espanya de 2011–2012.

Forma part del Moviment del 15-M, sorgit posteriorment.

Es reuneix de manera assembleària per exposar els diferents casos dels afectats, oferir assessorament i ajuda mútua per trobar suports tant pràctics com emocionals.

Nova etapa de la PAH de Montcada i Reixac (Via: les altres veus montcada)

Després de passar una temporada a la Casa de la Vila, gràcies a la col·laboració inestimable de la FAVMIR, ens hem traslladat al Centre Cultural Kursaal de Can Sant Joan. Hi serem tots els dimecres de 18 a 20h.

La Plataforma és un lloc de trobada, ajuda i acció on ens reunim per exposar els nostres casos, donar consell i ajuda mútua i trobar suports tant pràctics com emocionals. En segon lloc, volem donar batalla en la dimensió jurídica i política. D’altra banda realitzem accions per fer visible la situació dels hipotecats i transmetre la nostra situació i les nostres reivindicacions a la societat. El nostre objectiu primordial és crear una plataforma oberta a tots i totes, on trobar solucions als problemes hipotecaris dels veïns i veïnes de Montcada.

Aprofitem per recalcar que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca-PAH és una associació totalment gratuïta (així com ho són tots els recursos que aquesta proporciona) què agrupa a persones amb dificultats per pagar la hipoteca o què es troben en procés d’execució hipotecària i persones solidàries amb aquesta problemàtica.

EXIGIM:

– ATURAR TOTS ELS DESNONAMENTS i que totes les famílies afectades per les execucions hipotecàries siguin REALLOTJADES.

 – La CONVERSIÓ del parc d’habitatges buits i d’hipoteques executades en Parc Públic de LLOGUER SOCIAL.

 – ESTABLIR MECANISMES, REFORMES I POLÍTIQUES necessàries perquè l’accés a l’habitatge no suposi mai més un negoci de les entitats financeres a costa de la vida de les famílies treballadores i que les administracions públiques garanteixin el dret bàsic a l’habitatge.

 Volem agrair a totes les institucions i col·lectius de Montcada que ens han donat suport i exhortem a la resta a emprendre un camí de cooperació mútua. Només organitzant-nos i cooperant entre tots podrem aconseguir fites que en principi poden semblar impossibles. Davant els continus despropòsits del govern central, unim-nos per plantar cara a tanta desmesura i recolzar als més necessitats. Agrairíem féssiu extensible aquesta informació en els vostres respectius àmbits d’influència.

desnonaments

– Indignats Indignades Montcada i Reixac –

2011

Més informació

indignatsmir@gmail.com

 http://indignatsmontcada.blogspot.com.es/

https://www.facebook.com/indignats.montcada

http://www.flickr.com/photos/kashna/sets/72157626700681035/detail/

@indignatsmir

indimir

Les protestes a l’Estat Espanyol de 2011 (conegudes com Spanish Revolution, Moviment del 15-M o dels Indignats) són una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindiquen un canvi radical en la política espanyola i la seva societat. Els manifestant, etiquetats com a indignats, consideren que els partits polítics ni els representen ni prenen mesures pensant en l’interès de la població, i veuen que el futur que els espera és totalment incert i més difícil del que s’havien trobat les generacions anteriors.

Comparades amb la «Primavera Àrab» i el «Maig del 68», es van inicial el 15 de maig  amb una convocatòria inicial a 58 ciutats d’arreu de l’Estat Espanyol, dies abans de les eleccions municipals i autonòmiques espanyoles del 22 de maig. Es consideren un moviment no-violent, revolucionari i polític, tot i que apartidista (de cap partit polític), que està format per joves, gent gran i fins i tot famílies.

indimir2

– Plataforma Anti Incineració de Montcada i Reixac “Montcada Aire Net”

2006

AVV. Can Sant Joan

http://mirairenet.blogspot.com.es/

aavvcsj@hotmail.es

Telèfon: 935648051

L’any 2007 Lafarge va sol•licitar l’autorització ambiental per cremar residus biològics, concretament biomassa (especialment llots de depuradora) com a alternativa als combustibles fòssils (coc de petroli) per fer funcionar els seus forns, tal com ho estava fent en altres dues fàbriques a Sagunt (València) i Villaluenga de la Sagra (Toledo). Aquest fet va provocar la mobilització de gran part de la població de Can Sant Joan i d’entitats ecologistes: l’Associació de Veïns de Can Sant Joan, Greenpeace, Ecologistes en Acció i la Plataforma antiincineració que aglutinava aproximadament quaranta entitats que s’hi oposaven, tot argumentant que la crema de biomassa augmentaria la contaminació atmosfèrica. Això, en la seva opinió, podria incrementar el nombre de malalties respiratòries precisament en una zona que la Generalitat havia declarat zona d’especial protecció ambiental l’any 1993. A més, molts veïns feia temps que protestaven per les reiterades fuites incontrolades que es produïen a la fàbrica.

La Plataforma Anti Incineració avui desprès de moltes xerrades, de participar a varis trobades estatals contra la incineració i de denunciar constantment a Lafarge, segueix amb el seu procés judicial contra aquest monstre de ciment.

Lafarge es defensa de les acusacions i les denuncies per part del veïnat i la plataforma antiincineració

Nota pública Lafarge (Noticia publicada a Montcada Confidencial 22/01/2008)

“Lafarge Cementos SAU”  ha expressat en un comunicat de premsa un missatge de tranquil·litat a la població respecte l’ús de llots de depuradora com a combustible a la fàbrica de Montcada i Reixac, tal com promou la Generalitat de Catalunya. Segons la direcció de la planta, l’aplicació d’aquest nou sistema “en cap cas perjudicarà ni a la salut ni al medi ambient”.

La cimentera també deixa clar que respecta la preocupació de la recentment creada Plataforma Antiincineració, però puntualitza que algunes de les informacions que aquest col·lectiu està divulgant no es correponen a la realitat, com ara l’equiparació entre incinerar i valoritzar residus. Així doncs matisa que la incineració no destrueix totalment el residu –ja que sempre en queda una resta que ha d’anar a parar a un abocador–, mentre que, amb la valorització, el residu es tracta a més de 1.500 graus de temperatura. Això significa que la matèria orgànica es descomposa i que la resta de metalls i altres compostos s’incorporen al clinker, el producte amb el qual es fabrica el ciment.

“Lafarge Cementos SAU” argumenta les seves explicacions aportant dades d’estudis científics i recordant que la mateixa Unió Europea promou la valorització com un bon sistema de tractament de residus. Tanmateix assegura haver invertit a la fàbrica de Montcada en els últims 14 anys més de 17 milions d’euros per millorar els processos productors des d’un punt de vista medi ambiental.

Amb els seus arguments, la cimentera vol contrarestar la informació que està donant la Plataforma Antiincineració que compta amb el suport de més d’un cinquantena d’entitats al municipi i que s’oposa frontalment a l’ús de llots de depuradora com a combustible.

1013741_709761265721765_1206290161_n

 Lafarge Cementos amenaça amb denunciar la Plataforma Anti-incineració: Article Les Altres Veus 

images2

El veïnat respon davant la censura i les amenaces a la Plataforma, per part de Lafarge: Video campanya #LafargeCensura

1209170_10201102707024601_695490602_n

El veïnat s’organitza contra el monstre de ciment: Judici a la Cimentera

imagesCA9CIQOK

Lafarge Càncer de Pulmó

1 (6)

– Assemblea de Treballadors i d’Aturats de Montcada i Reixac –

2013

Dimarts a les 18:00 h. a l´ABI

Dilluns de 20.30-21 hores,

A MONTCADA RADIO  al programa MONTCADA EN ACCION!

Més informació:

treballadorsaturatsmontcada@gmail.com

https://www.facebook.com/pages/Assemblea-de-Treballadors-i-dAturats-de-Montcada-i-Reixac/313068318796020

La Plataforma d’aturats neix en defensa dels drets dels treballadors en general i els desocupats en particular, així com per a la recerca de solucions col·lectives a la situació.

Des de la plataforma fomenten l’associacionisme, el cooperativisme… i recentment tenen un espai a Radio Montcada.

La Plataforma d’aturats està formada per persones que participen a títol individual.

aturats

– GMAMIR – Grup de Medi Ambient de Montcada i Reixac –

1990

Més Informació

gmamir.ea@gmail.com

http://ecoaccio.montcada.cat

https://www.facebook.com/#!/gmamirea.ongmedioambientalmontcada

El Grup de Medi Ambient va nèixer a principis dels anys 1990, com a conseqüència que l’Entitat Metropolitana de Barcelona va construir una incineradora de residus hospitalaris al Polígon de la Ferreria, al costat de la incineradora de residus urbans.

Aquest moviment local (GMAMIR), encara lluita i denuncia per la dignitat del medi ambient en Montcada i Reixac, i últimament a fet campanya contra la construcció del túnel del turó de Montcada, i fa també campanya contra “Lafarge Cementos SAU”,  pertany al col·lectiu ecologistes en acció.

Ecologistes en Acció de Catalunya és una xarxa de persones i grups ecologistes, ecopacifistes, conservacionistes i de defensa dels animals que, acollint-se a la formula legal d’una federació, treballem per aconseguir una societat ecològicament sostenible, i en la defensa dels equilibris mediambientals davant les agressions.

Com a tal xarxa compartim experiències, materials i recursos; coordinem criteris i ens ajudem mútuament en les nostres activitats. La nostra filosofia es bassa en la confiança mútua, en donar prioritat a tot el que tenim en comú per sobre del que ens pugui separar i en evitar la desqualificació, aprofundint en l’arrel de la possible discrepància com a mètode per a solucionar conflictes.

Som independents dels poders polítics i empresarials, actuem sense ànim de lucre i ens mantenim amb les aportacions de les persones associades i amb el treball dels voluntaris i de les voluntàries que en formem part.

Mantenim relacions respectuoses de col·laboració amb tots els grups ecologistes de Catalunya i amb les organitzacions ecologistes d’àmbit transnacional (Greenpeace, WWF, Amics de la Terra, etc.).

gmamir

– Casal Popular el Brot –

Carretera Vella 52 (obert de 19h a 22h)

2010

Més informació

casalelbrot@gmail.com

https://www.facebook.com/#!/casalpopular.elbrot

@casalelbrot

untitled

És un espai obert i pel poble, lloc de trobada promogut per la gent del poble i destinat a dinamitzar la vida social del municipi on es realitzen i s’organitzen xerrades, debats, tallers, punt de distribució de cistelles ecològiques, assessoria social i legal, moguts per un model d’organització alternatiu, basat en l’assemblearisme, on els pilars bàsics són la justícia social, el respecte pel medi ambient i el territori que ens envolta, la tolerància, el feminisme, l’antifeixisme i les relacions humanes.

Els objectius del Casal del Brot, des de un principi, era crear un punt de trobada, de participació, de debat, que des de altres àmbits del municipi no tenen cabuda.

Tant el col·lectiu que l’impulsava, com l’espai físic a madurat i a evolucionat positivament gràcies a la participació de molta gent del municipi, sobretot els joves.

judici al Casal Popular el Brot

Al Casal Popular el Brot se li va imputar penalment per una falta de desordres públics, tot i ser el més greu , el Brot, a més, a estat rebent diverses sancions administratives, degut a l’arbitrarietat a la que dona lloc l’Ordenança de Civisme.

El Brot suposa un espai de pensament crític i de foment de les relacions socials, de classe, de poble i de país. Que entra en contradicció amb les polítiques municipals, l’Ajuntament de Montcada i Reixac a l’època democràtica és a la primera entitat que interposa una denúncia per via penal, a una entitat del municipi.

Informació usurpada de l’article original  Les Altres Veus

untitled2

OBSERVATORI DE MOVIMENTS SOCIALS: SÚMATE

Súmate

Any: 2013

Catalunya.

Contacte: info@sumate.cat

web: http://www.sumate.cat

sumas

Dissabte 25 de febrer es va presentar l’associació SÚMATE a Montcada i Reixac al Centre Cívic el Kursaal del barri de Can Sant Joan.

A la xerrada van intervenir Antonio Cuadrado (activista social i membre de SÚMATE), Eduardo Reyes (President de SÚMATE) i Arcadi Oliveres (Economista i president de Justícia i Pau) i els veïns del barri Jose Luis Conejero i Manuel Gómez.

La xerrada va començar amb un documental on es recull opinions de persones que viuen a Catalunya, i que aposten pel dret a decidir.

Moltes de les persones que componen aquest moviment social, provenen d’altres comunitats de l’Estat Espanyol, un dia van arribar per tornar-se, però que terminen decidint, per diversos motius, arrelar-se a aquesta terra. L’associació SÚMATE aposta per la independència, però també aposta pel canvi i la transformació social, lluny de l’actual model dominat i dirigit per interessos capitalistes, que solament beneficien a les classes més adinerades

Via web: SÚMATE está formada por gente muy diversa. Y eso precisamente es lo que nos da fuerza y le da sentido a nuestra asociación.

La pluralidad y transversalidad de la sociedad catalana queda reflejada en quiénes somos, en quiénes formamos parte de SÚMATE. Porque más allá de nuestras diferencias, nos une algo mucho más importante: la ilusión por construir un proyecto nuevo y colectivo, conseguido entre todos. Vengamos de donde vengamos, hayamos nacido donde hayamos nacido, o hablemos la lengua que hablemos. No importa el orígen sino el destino.

Nos unen también unas vivencias personales compartidas. Muchos de nosotros vinimos hace años a Cataluña, dejando nuestra tierra y el lugar donde nacimos, para trabajar duro y luchar por un futuro mejor. Muchos somos hijos de aquellos que vinieron y echaron aquí raíces. Buscaban una oportunidad y, no sin esfuerzo, consiguieron aquello que en su tierra se les negaba.

No fue fácil, pero no podemos permitir que todo ese esfuerzo, de todos, sea en balde. Hoy, como entonces, también se nos niegan oportunidades, y es necesario seguir luchando, entre todos, para no perder lo que hemos logrado. No queremos que nosotros ni nuestros hijos tengamos que volver a irnos porque aquí no hay futuro. Porque aquí sí hay futuro.

Nos sentimos orgullosos de ser quien somos, de nuestra tierra. No vamos a renunciar a nuestra identidad, a nuestra cultura ni a nuestra lengua. Y no lo vamos a hacer en el futuro. Porque queremos un país abierto, diverso y rico, donde quepan todas las identidades. Cataluña ha demostrado que somos un solo pueblo, sin fracturas ni rupturas, sin renuncias.

Cataluña, la Cataluña que hemos construido entre todos, tiene ante sí un gran reto. Todos los que formamos parte de este país tenemos la oportunidad histórica de cambiarlo. Por eso defendemos nuestro derecho a decidir. Y decidir nuestro futuro depende de todos.

No queremos que tutelen nuestro futuro, ni los políticos de allí ni los de aquí; es la sociedad civil, somos todos, la que se está moviendo para cambiar las cosas. Algunos de nosotros formamos parte, participamos o hemos sido votantes de partidos como CiU, ERC, CUP, ICV, PSOE e incluso PP. También venimos de otras organizaciones y movimientos, como la ANC, sindicatos, movimientos sociales, centros culturales y regionales, asociaciones de vecinos y entidades muy diversas. Pero otros, hasta ahora, no habíamos participado de forma activa en organizaciones. No nos importa; lo realmente importante es lo que defendemos, lo que queremos hacer juntos.

Desde SÚMATE apelamos a todas aquellas personas, sin importar su tendencia política, que compartan los valores democráticos, la defensa de la libertad, y la voluntad de construir una sociedad mejor.

No queremos perder más tiempo. No queremos perder esta oportunidad. Nuestro futuro lo decidimos nosotros, todos. Porque todos sumamos, y juntos vamos a construir un nuevo país.

 Manifest.

La entidad que hoy nace con el nombre de Súmate es una asociación sin ánimo de lucro y no partidista constituida por ciudadanos y entidades cívicas y sociales, cuyo objetivo es extender el debate social y político abierto en Cataluña sobre su futuro como pueblo.

Súmate está formada en gran parte por catalanes de lengua y cultura castellana/española que, por cuestiones familiares y/o de origen, hemos mantenido este patrimonio sin renunciar por ello a ser y formar parte activa de la comunidad nacional catalana.

Súmate aboga por un debate abierto, democrático y participativo que incluya a catalanes que a menudo se han visto excluidos o su opinión, secuestrada por la desinformación, el desconocimiento o los prejuicios.

Súmate denuncia firmemente la destrucción del estado del bienestar y la política de ahogo social, lo que en Cataluña supone la pérdida de oportunidades y el aumento de la exclusión social. Entre esta población estamos aquellos que precisamente vinimos a buscar un futuro mejor en Cataluña. Y nosotros y nuestros hijos han contribuido a generar riqueza suficiente para poder tener un estado del bienestar.

Súmate pretende ser parte activa en afrontar los retos sociales y políticos de Cataluña. Después del reiterado menosprecio de los distintos gobiernos del Estado español hacia las necesidades y las justas reivindicaciones de la sociedad catalana, ha llegado la hora de que trabajemos como un solo pueblo y construyamos un nuevo país, en libertad, que respete la diversidad y con el firme convencimiento de que nuestro bienestar presente y el del futuro de nuestros hijos, dependerá de nuestras decisiones.

Súmate también denuncia el desequilibrio fiscal y el maltrato político al que el Estado español somete a Cataluña desde hace tiempo, por parte de unas élites centralistas que empobrecen y castigan a la población de Cataluña, que es la que más riqueza genera.

Tenemos derecho a decidir qué futuro queremos y estamos convencidos que un estado propio va a beneficiar al conjunto de los catalanes, sobretodo a la Cataluña popular y metropolitana, la que concentra la mayoría de parados, de familias empobrecidas y que más sufre el desmantelamiento de los servicios públicos.

Ahora más que nunca, la Cataluña social que queremos y necesitamos merece decidir democráticamente su futuro y construir una Cataluña soberana.

Assalt a l’oficina principal de Caixa Catalunya pel dret a l’habitatge

ProtestaVeïnsCaixa 016

L’Oficina Principal de Caixa Catalunya situada ben enmig de la Via Laietana (Plaça Antoni Maura, 3) va rebre ahir a la tarda la visita d’una trentena de veïns i veïnes de 9 Barris per mostrar el seu malestar, i denunciar que Xavier Tries i la Caixa Catalunya no compleixen amb les peticions del veïnat, ja que encara s’està a l’espera de les 106 vivendes socials que reivindiquen els diferents col·lectius de 9 Barris.

Amb aquesta acció, els col·lectius implicats han aconseguit una data per reunir-se amb Tomás Murciano del Departament de Morositat de Caixa Catalunya, per continuar les negociacions amb aquesta entitat bancària, però adverteixen que no baixaran la guàrdia, ja que no es refien de les paraules, i continuaran amb les mobilitzacions fins que les paraules siguin fets.

L’acció d’ahir a la tarda, convocada per l’Avv de Ciutat Meridiana, el col·lectiu de Joves de 9 Barris y la plataforma 500×20, a la que van assistir uns 12 mossos en defensa d’aquesta entitat bancària, va transcorre sense cap incidència remarcable, encara que van haver alguns moments de tensió entre el cos de seguretat de Caixa Catalunya i les activistes que van intentat entrar dins de l’oficina.

Escoltades les peticions del veïnat per part de representants de la Caixa Catalunya, els activistes van marxar de les portes de l’Oficina Principal de Caixa Catalunya, i l’acció va acabar sense cap mena d’incidència, això si, a les portes de la Caixa Catalunya van quedar enganxades les queixes del veïnat als vidres, parets i al caixer de l’entitat bancària.

publicat per LVD’Revolta. Divendres 24G’2014

ProtestaVeïnsCaixa 045

PALABRAS QUE EL VIENTO SE LLEVÓ o LA MALA MEMORIA DEL ALCALDE

El Ayuntamiento firma un convenio para agilizar la atención a los desahuciados

publicado el 04/03/2013 a LV – Meritxell Doncel –

El Ayuntamiento de Barcelona, el Departamento de Justicia de la Generalitat, el Ilustre Colegio de Abogados de Barcelona y el Ilustre Colegio de Procuradores de los Tribunales de Barcelona han firmado un convenio de colaboración que garantiza que los ciudadanos que pierdan su vivienda a causa de un proceso de desahucio, de una ejecución hipotecaria o de ejecuciones de laudes arbitrales accedan a los servicios municipales con la mayor celeridad posible.

Una de las ventajas de este protocolo de actuación es que los servicios sociales serán avisados desde el inicio del proceso judicial en caso de que se detecte una situación de riesgo de exclusión social.

Una vez avisados, en el plazo máximo de diez días los Servicios Sociales municipales remitirán el informe evaluador a partir del cual el Servicio de Actos de Comunicación de Barcelona, en coordinación con el secretario responsable de la tramitación del procedimiento judicial, dispondrá lo que corresponda respecto a la práctica del lanzamiento.

Personas en riesgo de exclusión

Este protocolo de actuación se aplicará a personas de la tercera edad que vivan solas, personas con discapacidad, personas con trastornos mentales, menores de edad, personas en situación irregular, supuestos casos de viviendas ocupadas, supuestos casos de viviendas muy sucias o desordenadas, y existencia de animales domésticos, entre otras situaciones.

El alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha explicado que en el 2012 los servicios municipales han recibido 339 peticiones de los organismos judiciales para asistir situaciones de desahucio, y ha remarcado que este protocolo es un compromiso firme hacia una situación gravísima.

Asimismo, el alcalde ha recordado que pidió al Estado español que pusiera a disposición de los ayuntamientos la gestión de las viviendas del llamado banco malo y que el consistorio está negociando con entidades bancarias la cesión de pisos para uso social.

Trias también ha recordado que el Ayuntamiento de Barcelona dejó de cobrar las plusvalías que se generan en los casos de pérdida de vivienda, que el consistorio ha puesto más de un centenar de pisos a disposición de los ciudadanos que se han quedado sin su vivienda, que se acaba de abrir un nuevo centro de alojamiento temporal y que se abrirá otro en el año 2014.

El alcalde, además, ha informado de que se constituirá una comisión mixta de seguimiento de este protocolo, presidida por el presidente del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, que velará por su aplicación.

Por su parte, el consejero de Justicia, Germà Gordó, ha señalado que la firma de este convenio es un acto de justicia social. “Aunque se tenía que hacer, no es suficiente. Hay que modificar la Ley Hipotecaria y las leyes procesales para dar respuesta a una situación injusta”, ha añadido Gordó.

ProtestaVeïnsCaixa 037ProtestaVeïnsCaixa 026ProtestaVeïnsCaixa 034

ProtestaVeïnsCaixa 041

OBSERVATORI DE MOVIMENTS SOCIALS: Assemblea d’afectades per l’augment del preu del transport públic

Assemblea d’afectades per l’augment del preu del transport públic

Badia del Vallès, Barcelona.

Web: http://aebadia.org/

safe_image

Escrit Alternativa d’Esquerres per Badia (1)

L’empresa SARBUS, amb l’autorització de la Generalitat, ha eliminat 10 autobusos al dia a la línia de Barcelona. El bitllet senzill per anar a Barcelona ja val 3 € amb una pujada del 7,1%. La targeta més venuda, la T-10, ja té un cost de 20,30€

Si comparteixes el nostre rebuig a la retallada del servei i la pujada de les tarifes vine a l’assemblea per crear una plataforma en defensa dels transports públics el més àmplia possible.

L’empresa SARBUS, amb l’autorització de la Generalitat, ha eliminat 10 autobusos al dia a la línia de Barcelona. Amb l’excusa d’allargar la línia fins a Sagrera i fins a l’IKEA passem de 47 autobusos al dia a només 37, una retallada del 21% sense tenir en compte ni als usuaris ni a l’ajuntament de Badia.

Tot això passa mentre el bitllet senzill per anar a Barcelona ja val 3 € amb una pujada del 7,1%. La targeta més venuda, la T-10, ja té un cost de 20,30€ que significa un 4,7 % més que l’any anterior i un 68% més que fa deu anys.  Aquest augment exponencial de les tarifes, converteix el transport públic, pagat per tothom a través dels impostos, en un luxe pels usuaris i en un autèntic transvasament de fons públics cap a les empreses que el gestionen.

No és un problema exclusiu de Badia ja que a l’àrea metropolitana es retallen els autobusos dels barris i s’apliquen les mateixes pujades. A diferents barris està creixent un moviment de protesta i indignació i a Badia des de l’AEB volem ajudar a que també sigui possible. Creiem que podem aturar les noves mesures.

Si comparteixes el nostre rebuig a la retallada del servei i la pujada de les tarifes t’agrairíem la participació a l’assemblea ja que la nostra voluntat seria que servís per crear una plataforma en defensa dels transports públics el més àmplia possible.

L’assemblea serà dimecres 29 a les 19 h. a El Casal de l’Esquerra, Badia del Vallès.

(1) L’Alternativa d’Esquerres per Badia és un petit moviment polític i social que treballa a Badia del Vallès des de la perspectiva de l’acció cívico-política de l’esquerra que planta cara al sistema des del barri, i que es preocupa pels perjudicis que provoca a les persones i el planeta. L’AEB lluita per la transformació social amb la participació de tothom, és una esquerra vinculada als moviments socials i als seus plantejaments, és un partit assembleari de caràcter municipalista.

logo20anys

OBSERVATORI DE MOVIMENTS SOCIALS: CSO La Hamsa

centre social okupado Hamsa

Sants. Barcelona.

Any: 1996

okupa hamsa

CSO  Hamsa, 10 anys desprès (1996-2004)

OKUPACIÓ, DESALLOTJAMENT DE LA FÀBRICA HAMSA (BARCELONA)

 David Mongil

El Centre Social Ocupat Hamsa, localitzat a les instal·lacions d’una antiga fàbrica metal·lúrgica del barri d’Hostafrancs, ha estat desallotjat i desmantellat durant l’estiu de 2004 sota ordre judicial. El desallotjament, criticat pel col·lectiu okupa i recolzat per l’Ajuntament, ha generat posicions enfrontades entre diversos col·lectius socials de la ciutat.

La fàbrica Hierros y Aceros Moldeados, S.A. (HAMSA) es localitza en una finca d’aproximadament uns 10.000 m2 al carrer Miguel Bleach del barri d’Hostafrancs, al districte de Sants de Barcelona. Aquests terrenys estaven afectats pel Pla especial de reforma interior (PERI) d’Hostafrancs. Ja inclòs en el Pla general metropolità aprovat l’any 1976, el PERI d’Hostafrancs fou suspès per la pressió veïnal en 1978 i així va romandre fins al 1993, data en la qual se n’aprovà una modificació. El Pla determinava que els terrenys de l’antiga fàbrica serien destinats a la construcció d’habitatges i a la creació d’un parc públic.

La fàbrica aturà l’activitat i fou abandonada l’any 1992, moment a partir del qual va restar en desús durant quatre anys, fins al març de 1996, data en la qual fou ocupada per un grup d’squatters. Una part de les instal·lacions, en concret un petit edifici d’oficines i un dels tallers, foren habilitats com a centre social ocupat, en el qual es diferenciaven tres espais: un destinat a l’habitatge, un altre utilitzat com a centre cívic i social i un altre per a fer-hi concerts. Al llarg dels anys, el Centre Social Ocupat Hamsa (CSO Hamsa) va acollir, entre altres activitats, celebracions de concerts, tallers, taules de debat i assemblees, una biblioteca i l’elaboració de diverses publicacions.

Compra dels terrenys per part d’una immobiliària i ordre de desallotjament

L’ocupació il·legal de les instal·lacions fou contestada des d’un primer moment amb diverses ordres i intents de desallotjament, com les dutes a terme els anys 1996 o 1999. Aquest procés es va accelerar el mes de juny de 2003 a partir de la compra del solar per part de l’empresa immobiliària Cabrero II, que denuncià l’ocupació dels terrenys, fet després del qual, el 29 de març de 2004, el jutjat número 39 de la ciutat de Barcelona dictà una ordre de desallotjament. Aquest mateix dia, des de primera hora del matí, el grup d’entre dues-centes i tres-centes persones que es va concentrar davant de l’antiga fàbrica va aconseguir ajornar l’execució de l’ordre de desallotjament.

Finalment el desallotjament es produí el 4 d’agost de 2004, quan al voltant de les quatre de la matinada la policia entrà a les instal·lacions de l’antiga fàbrica HAMSA i va desallotjar el recinte i la desena de persones que en aquell moment hi dormien. El desallotjament va rebre com a resposta una sèrie d’actes de protesta per part del col·lectiu squatter.

Reaccions al desallotjament

Durant el matí d’aquell mateix 4 d’agost, després d’una primera concentració a les proximitats de l’Estació de Sants, es convocà un recorregut en senyal de protesta pel desallotjament, que anava des de l’estació del metro de Jaume I (prop de la catedral de Barcelona) fins a l’edifici de la Pedrera al Passeig de Gràcia. Mentre es desenvolupava el recorregut un grup d’uns quaranta manifestants entraren d’un en un a la Pedrera, barrejats entre els turistes, i aconseguiren encadenar-se al rebedor de l’edifici. Als pocs minuts foren desallotjats per la policia. Entretant, dos dels membres d’aquest grup es dirigiren al terrat de la Pedrera, des d’on desplegaren una pancarta i es despenjaren per la façana en senyal de protesta. Així romangueren fins que al cap de dues hores varen baixar per voluntat pròpia.

A la tarda del mateix dia, el col·lectiu va convocar una manifestació pels carrers del barri de Sants, a la qual van acudir vuit-centes persones (entre simpatitzants del moviment okupa i veïns del barri) que va avançar pacíficament. Tot i així, una vegada finalitzada la manifestació, un grup d’encaputxats protagonitzà una sèrie d’incidents com la crema de contenidors, el trencament d’aparadors, la destrucció d’un cotxe de policia (incloent-hi el llançament d’un còctel molotov) i pintades en diferents carrers al llarg del recorregut que els dugué des del carrer de Sants fins el barri de Santa Eulàlia a l’Hospitalet de Llobregat, on es dispersaren. Com a resultat d’aquests incidents, cinc persones van resultar ferides pel llançament d’objectes (dos guàrdies urbans, dos vianants i un periodista) i es van causar desperfectes materials per un valor de més de 30.000 euros segons l’Ajuntament de Barcelona.

El desallotjament del CSO Hamsa, la resposta del col·lectiu squatter en forma de diferents actes reivindicatius, i els incidents associats a alguns d’aquests actes generaren una sèrie d’opinions i comunicats per part dels representants de partits polítics i de diferents col·lectius implicats en el cas.

Els portaveus del moviment okupa es mostraren en contra del desallotjament del CSO Hamsa per la labor social que el centre desenvolupava i van lamentar la pèrdua d’aquest espai pel caràcter emblemàtic que tenia entre el moviment okupa de la ciutat de Barcelona, alhora que van denunciar les pràctiques especuladores que consideraven que havien donat lloc al desallotjament.

Col·lectius com la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), els Verds, el col·lectiu Avalot Joves de la UGT o el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) també condemnaren públicament el desallotjament. La FAVB destacà el compromís del centre amb les problemàtiques socials de la ciutat; per la seva part, el portaveu dels Verds, Antoni Garcia, denuncià que l’Ajuntament es preocupava més de desallotjar les associacions de joves compromesos amb causes socials que de lluitar contra l’especulació; al seu torn, el president del CJB, Fabián Mohedano, assenyalà el recolzament de l’organització que representa tots els espais d’autogestió; de la mateixa manera el Col·lectiu Avalot assenyalà que desallotjaments com el del CSO Hamsa ocultaven un problema de base: la necessitat d’habitatge per als joves.

Per la seva part, tant l’Ajuntament de Barcelona, governat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya (ICV), com el grup municipal del Partit Popular (PP) recolzaren el desallotjament de les instal·lacions de l’antiga fàbrica. En aquest sentit, l’alcalde accidental de l’Ajuntament de Barcelona en aquell moment, José Ignacio Cuervo (PSC), condemnà els incidents vandàlics que havien tingut lloc al barri de Sants la tarda del 4 de març i alhora manifestà intencions d’emprendre accions legals contra els responsables. Alberto Fernández Díaz (PP) manifestà que estava satisfet pel desallotjament, a la vegada que assenyalava que “recolzem que s’actuï contra els col·lectius violents sense complexos i amb determinació”.

Intent fallit de reocupació

Tres dies després del desallotjament del CSO Hamsa, un grup d’squatters va reokupar de nou les antigues instal·lacions, encara que el mateix dia les va abandonar voluntàriament perquè les tasques d’enderrocament ja iniciades l’havien deixat inhabitable. La manifestació convocada aquella mateixa tarda pels carrers de Sants per a celebrar la reocupació del CSO Hamsa acabà celebrant-se igualment sense incidents i amb la presència de prop de mil persones. Al llarg de tot el mes d’agost continuaren els actes de protesta, entre els quals destacà, per la repercussió mediàtica que va tenir, el boicot que es va fer el dia 23 al pregó d’inauguració de les festes del barri de Sants.

OBSERVATORI MOVIMENTS SOCIALS: Podemos

Podemos

Madrid.

Any  2013.

Contacte, informació: contacto@podemos.info

Web: http://www.podemos.info/

botonparticipa

(Via web): Somos personas convencidas de que ante la situación de urgencia social, es el momento de dar un paso adelante y de que dándolo nos vamos a encontrar con mucha más gente. Los de arriba nos dicen que no se puede hacer nada más que resignarse y, como mucho, elegir entre los colores de siempre. Nosotros y nosotras pensamos que no es tiempo de renuncias sino de mover ficha y sumar, ofreciendo herramientas a la indignación y el deseo de cambio. En las calles se repite insistentemente “Sí se puede”. Nosotras y nosotros decimos: ” Podemos”.

proyecto político

Sólo desde la ciudadanía puede venir la solución, como han venido la protección del empleo, la defensa de las familias frenando desahucios o la garantía de los servicios públicos, pequeñas pero significativas victorias. La movilización popular, la desobediencia civil y la confianza en nuestras propias fuerzas son imprescindibles, pero también lo es forjar llaves para abrir las puertas que hoy quieren cerrarnos: hacer llegar a las instituciones la voz y las demandas de esa mayoría social que ya no se reconoce en esta UE ni en un régimen corrupto sin regeneración posible.

Podemos es la voluntad de convertir la indignación en poder político de ruptura con la actual situación, que exprese nuevas formas de relacionarse con la política y que suponga una amenaza real para el régimen bipartidista del PP y del PSOE y para quienes han secuestrado nuestra democracia. En definitiva, que mueva ficha para convertir el pesimismo en optimismo y el descontento en voluntad popular de cambio y apertura democrática.

OBSERVATORI MOVIMENTS SOCIALS: Procés Constituent

Procés Constituent.

Barcelona.

Any  2013.

Contacte, informació: info@procesconstituent.cat

Web: http://www.procesconstituent.cat/ca/

 Imatge

Assemblees

El Procés Constituent és un moviment organitzat a través d’assemblees locals i sectorials. Participen a les assemblees del Procés aquelles persones que comparteixen els seus objectius i el Manifest fundacional que van fer públic l”Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades.

 

Cada Assemblea es va reunint periòdicament i té diverses comissions de treball que s’encarreguen de tasques concretes i organitza la seva pròpia activitat.

Comissions de Treball

Les comissions són grups de treball oberts que s’ocupen de tirar endavant les tasques regulars necessàries per a què el Procés Constituent funcioni. Es van reunint periòdicament amb la freqüència que consideren oportunes.

En l’actualitat hi ha en marxa les següents comissions:

Organització

Es fa càrrec de l’organització de les activitats centrals del Procés Constituent

 Extensió

S’encarrega de la posada en marxa de les assemblees locals i sectorials, de les presentacions i d’ajudar a arrencar el Procés a cada territori o sector.

Comunicació

S’ocupa de totes les tasques comunicatives (web, xarxes socials, vídeos, dissenys, premsa…). ContingutsTreballa en el desenvolupament dels 10 punts del Manifest i en l’aprofundiment programàtic.

Finances

S’ocupa de la gestió de les finances.

Coordinació

Està formada per membres de cada una de les comissions anteriors i s’encarrega d’assegurar la coordinació de les tasques generals i de la feina que fa cada comissió.

Grup Promotor

El grup promotor està format per representants de les assemblees i de les comissions de treball. És l’espai a on es discuteixen les propostes de treball i es prenen les grans decisions de les activitats que fa el Procés Constituent. A mesura que es creen noves assemblees es van incorporant al grup promotor.

Manifest per la convocatòria d’un Procés Constituent a Catalunya

Els sota-signants fem una crida a la ciutadania de Catalunya a adherir-se a aquest manifest que té per objectiu la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país és el que desitja.

Les mobilitzacions dels darrers dos anys han mostrat un potencial de lluita social creixent i un ampli rebuig a les polítiques que pretenen resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i privilegis els seus responsables directes i endeutant de per vida a la majoria de la població.

L’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat.

És urgent que creem entre totes un model polític i social nou i cal fer-ho sense repetir fórmules del passat, conscients que el procés no serà fàcil ni curt. Requerirà l’autoorganització i la mobilització social continuada. Només amb una ciutadania activa, participativa i al carrer serà possible garantir un procés de canvi social profund.

Per a aconseguir-ho, cal impulsar un procés de reflexió i confluència ampli, plural i participatiu capaç de reconèixer en la seva competència i diversitat els múltiples col·lectius que ja fa temps que treballen pel canvi democràtic i pacífic, i capaç de fer-los lloc en una plataforma unitària que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model.

Es tracta d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea Constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem.

El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.

Un projecte de canvi social i de ruptura amb l’actual ordre haurà de defensar un seguit de mesures bàsiques i d’urgència. Definir-les és una feina col·lectiva a realitzar per part de totes les organitzacions i persones que participin en aquest procés. Una primera llista provisional, orientativa i no exhaustiva de punts a considerar és la següent:

  1. Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il.legítim.
  2. Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
  3. Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
  4. Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
  5. No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
  6. Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
  7. Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
  8. Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria.
  9. Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
  10. Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN.

Ens trobem en una cruïlla històrica on és necessari fer un pas endavant i aplegar forces. Fem una crida a la ciutadania de Catalunya a signar aquest Manifest i a ajudar a construir entre totes i tots aquesta iniciativa de canvi a favor d’un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu que es nega a separar la Llibertat de la Justícia i de la Solidaritat.

Arcadi Oliveres i Teresa Forcades