OBSERVATORI DE MOVIMENTS SOCIALS: CSO La Hamsa

centre social okupado Hamsa

Sants. Barcelona.

Any: 1996

okupa hamsa

CSO  Hamsa, 10 anys desprès (1996-2004)

OKUPACIÓ, DESALLOTJAMENT DE LA FÀBRICA HAMSA (BARCELONA)

 David Mongil

El Centre Social Ocupat Hamsa, localitzat a les instal·lacions d’una antiga fàbrica metal·lúrgica del barri d’Hostafrancs, ha estat desallotjat i desmantellat durant l’estiu de 2004 sota ordre judicial. El desallotjament, criticat pel col·lectiu okupa i recolzat per l’Ajuntament, ha generat posicions enfrontades entre diversos col·lectius socials de la ciutat.

La fàbrica Hierros y Aceros Moldeados, S.A. (HAMSA) es localitza en una finca d’aproximadament uns 10.000 m2 al carrer Miguel Bleach del barri d’Hostafrancs, al districte de Sants de Barcelona. Aquests terrenys estaven afectats pel Pla especial de reforma interior (PERI) d’Hostafrancs. Ja inclòs en el Pla general metropolità aprovat l’any 1976, el PERI d’Hostafrancs fou suspès per la pressió veïnal en 1978 i així va romandre fins al 1993, data en la qual se n’aprovà una modificació. El Pla determinava que els terrenys de l’antiga fàbrica serien destinats a la construcció d’habitatges i a la creació d’un parc públic.

La fàbrica aturà l’activitat i fou abandonada l’any 1992, moment a partir del qual va restar en desús durant quatre anys, fins al març de 1996, data en la qual fou ocupada per un grup d’squatters. Una part de les instal·lacions, en concret un petit edifici d’oficines i un dels tallers, foren habilitats com a centre social ocupat, en el qual es diferenciaven tres espais: un destinat a l’habitatge, un altre utilitzat com a centre cívic i social i un altre per a fer-hi concerts. Al llarg dels anys, el Centre Social Ocupat Hamsa (CSO Hamsa) va acollir, entre altres activitats, celebracions de concerts, tallers, taules de debat i assemblees, una biblioteca i l’elaboració de diverses publicacions.

Compra dels terrenys per part d’una immobiliària i ordre de desallotjament

L’ocupació il·legal de les instal·lacions fou contestada des d’un primer moment amb diverses ordres i intents de desallotjament, com les dutes a terme els anys 1996 o 1999. Aquest procés es va accelerar el mes de juny de 2003 a partir de la compra del solar per part de l’empresa immobiliària Cabrero II, que denuncià l’ocupació dels terrenys, fet després del qual, el 29 de març de 2004, el jutjat número 39 de la ciutat de Barcelona dictà una ordre de desallotjament. Aquest mateix dia, des de primera hora del matí, el grup d’entre dues-centes i tres-centes persones que es va concentrar davant de l’antiga fàbrica va aconseguir ajornar l’execució de l’ordre de desallotjament.

Finalment el desallotjament es produí el 4 d’agost de 2004, quan al voltant de les quatre de la matinada la policia entrà a les instal·lacions de l’antiga fàbrica HAMSA i va desallotjar el recinte i la desena de persones que en aquell moment hi dormien. El desallotjament va rebre com a resposta una sèrie d’actes de protesta per part del col·lectiu squatter.

Reaccions al desallotjament

Durant el matí d’aquell mateix 4 d’agost, després d’una primera concentració a les proximitats de l’Estació de Sants, es convocà un recorregut en senyal de protesta pel desallotjament, que anava des de l’estació del metro de Jaume I (prop de la catedral de Barcelona) fins a l’edifici de la Pedrera al Passeig de Gràcia. Mentre es desenvolupava el recorregut un grup d’uns quaranta manifestants entraren d’un en un a la Pedrera, barrejats entre els turistes, i aconseguiren encadenar-se al rebedor de l’edifici. Als pocs minuts foren desallotjats per la policia. Entretant, dos dels membres d’aquest grup es dirigiren al terrat de la Pedrera, des d’on desplegaren una pancarta i es despenjaren per la façana en senyal de protesta. Així romangueren fins que al cap de dues hores varen baixar per voluntat pròpia.

A la tarda del mateix dia, el col·lectiu va convocar una manifestació pels carrers del barri de Sants, a la qual van acudir vuit-centes persones (entre simpatitzants del moviment okupa i veïns del barri) que va avançar pacíficament. Tot i així, una vegada finalitzada la manifestació, un grup d’encaputxats protagonitzà una sèrie d’incidents com la crema de contenidors, el trencament d’aparadors, la destrucció d’un cotxe de policia (incloent-hi el llançament d’un còctel molotov) i pintades en diferents carrers al llarg del recorregut que els dugué des del carrer de Sants fins el barri de Santa Eulàlia a l’Hospitalet de Llobregat, on es dispersaren. Com a resultat d’aquests incidents, cinc persones van resultar ferides pel llançament d’objectes (dos guàrdies urbans, dos vianants i un periodista) i es van causar desperfectes materials per un valor de més de 30.000 euros segons l’Ajuntament de Barcelona.

El desallotjament del CSO Hamsa, la resposta del col·lectiu squatter en forma de diferents actes reivindicatius, i els incidents associats a alguns d’aquests actes generaren una sèrie d’opinions i comunicats per part dels representants de partits polítics i de diferents col·lectius implicats en el cas.

Els portaveus del moviment okupa es mostraren en contra del desallotjament del CSO Hamsa per la labor social que el centre desenvolupava i van lamentar la pèrdua d’aquest espai pel caràcter emblemàtic que tenia entre el moviment okupa de la ciutat de Barcelona, alhora que van denunciar les pràctiques especuladores que consideraven que havien donat lloc al desallotjament.

Col·lectius com la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), els Verds, el col·lectiu Avalot Joves de la UGT o el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) també condemnaren públicament el desallotjament. La FAVB destacà el compromís del centre amb les problemàtiques socials de la ciutat; per la seva part, el portaveu dels Verds, Antoni Garcia, denuncià que l’Ajuntament es preocupava més de desallotjar les associacions de joves compromesos amb causes socials que de lluitar contra l’especulació; al seu torn, el president del CJB, Fabián Mohedano, assenyalà el recolzament de l’organització que representa tots els espais d’autogestió; de la mateixa manera el Col·lectiu Avalot assenyalà que desallotjaments com el del CSO Hamsa ocultaven un problema de base: la necessitat d’habitatge per als joves.

Per la seva part, tant l’Ajuntament de Barcelona, governat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya (ICV), com el grup municipal del Partit Popular (PP) recolzaren el desallotjament de les instal·lacions de l’antiga fàbrica. En aquest sentit, l’alcalde accidental de l’Ajuntament de Barcelona en aquell moment, José Ignacio Cuervo (PSC), condemnà els incidents vandàlics que havien tingut lloc al barri de Sants la tarda del 4 de març i alhora manifestà intencions d’emprendre accions legals contra els responsables. Alberto Fernández Díaz (PP) manifestà que estava satisfet pel desallotjament, a la vegada que assenyalava que “recolzem que s’actuï contra els col·lectius violents sense complexos i amb determinació”.

Intent fallit de reocupació

Tres dies després del desallotjament del CSO Hamsa, un grup d’squatters va reokupar de nou les antigues instal·lacions, encara que el mateix dia les va abandonar voluntàriament perquè les tasques d’enderrocament ja iniciades l’havien deixat inhabitable. La manifestació convocada aquella mateixa tarda pels carrers de Sants per a celebrar la reocupació del CSO Hamsa acabà celebrant-se igualment sense incidents i amb la presència de prop de mil persones. Al llarg de tot el mes d’agost continuaren els actes de protesta, entre els quals destacà, per la repercussió mediàtica que va tenir, el boicot que es va fer el dia 23 al pregó d’inauguració de les festes del barri de Sants.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s