Observatori de Moviments Socials: Marxes de la Dignitat 22M

Marxa per la Dignitat 22M

http://marchasdeladignidad.org/

Premsa: prensa@marchasdeladignidad.org

Informació: info@marchasdeladignidad.org

Comunicació: marchasdeladignidad@gmail.com

Facebook

@Marchas22M

Marxa per la Dignitat 22M

NO AL PAGAMENT DEL DEUTE

CAP RETALLADA MÉS

FORA ELS GOVERNS DE LA TROICA

PA, FEINA I SOSTRE PER A TOTS I TOTES

El passat 22 de març van arribar a Madrid les columnes de la Marxa de la Dignitat sortides des de diferents punts de l’Estat Espanyol, per demostrar la força del poble contra la tirania de la troica, però encara els 2.500.000 de persones que van assistir a la manifestació, segons alguns mitjans, els motius de la marxa i les seves reivindicacions van quedar a un segon terme degut als altercats que van succeir, molt abans d’acabar l’acte que s’organitzava a Recoletos.

Durant aquests dies, abans i desprès del 22M, alguns mitjans de comunicació, els seus tertulians i tertulíanes, i els presentadors i presentadors dels seus Telediaris, s’han encarregat de silenciar les Marxes de la Dignitat, i continuen silenciant la gran manifestació de Madrid, l’únic que estan fent és limitar-se a bombardejar-nos amb imatges de manifestants repartint a tort i a dret, contra policies de la Municipal de Madrid, i a les Brigades de la UIP de la Policia Nacional Espanyola.

Alguns i algunes no ens sorprèn massa aquest joc brut per part dels mitjans de comunicació afins a aquesta “burrocràcia”, ja que ens queden molt recent manifestacions i concentracions amb el mateix final, on com sempre, els protagonistes són uns violents amb caputxa, i són aquests qui acaparen tot el protagonisme de la notícia, oblidant, o ignorant els mass media, el motiu que encén a la gent a sortir al carrer, o el perquè la gent arriba a mostrar-se violent davant unes persones uniformades i armats que amb la impunitat  que dóna formar part dels cossos de seguretat de l’Estat Espanyol, fan servir la violència per reprimir i colpejar manifestants que consideren un perill social, ja que ataquen al sistema, i el benestar social dels seus amos.

columnes Marxa per la Dignitat 22M

Motius de la Marxa de la Dignitat, recollits al manifest. 

El 2014 ens trobem davant d’una situació extremadament difícil, una situació límit, d’emergència social, que ens convoca a donar una resposta col·lectiva i massiva de la classe treballadora, la ciutadania i els pobles.

Milions de treballadors i treballadores es troben sense feina. Tenir unes mans per treballar, tenir una carrera acabada, disposar de la teva capacitat tant manual com intel·lectual i no trobar una feina digna és humiliant. S’està desaprofitant el talent col·lectiu d’una societat, hipotecant indefinidament el seu futur. Els treballadors i treballadores no es mereixen aquest atropellament a la nostra dignitat col·lectiva.

Centenars de milers de famílies han perdut casa seva. No hi ha res més inhumà de desallotjar una família de la seva llar, només per alimentar la voracitat insaciable d’uns banquers sense escrúpols. Banquers als que els estats serfs de la Troica alimenten a costa d’empobrir encara més a la classe treballadora ia les persones més indefenses.

Mentrestant, la patronal, aprofitant el drama de l’atur massiu, colla a la baixa dels salaris i de les condicions de treball a les persones que encara tenen una ocupació. Treballadors i treballadores que, davant la difícil situació, no poden ni tan sols qüestionar el seu paper de mers explotats/des pel capital. El sistema intenta obligar a mostrar agraïment als empresaris , convertits pel sistema en benefactors de la societat. És hora de repartir el treball i la riquesa, i que les persones treballadores puguin sentir propietàries del seu futur.

La nostra joventut no té possibilitat de forjar un projecte de vida digne amb les actuals polítiques i es veu abocada a buscar-se la vida a l’estranger com abans van fer els nostres pares i avis.

Diem no a un sistema patriarcal que ens arrossega a èpoques del passat, llevant-nos el dret a decidir sobre els nostres cossos, negant-nos la capacitat per decidir sobre si volem o no ser mares, provocant la volta a les llars per dedicar-nos a la criança.

Estem patint les polítiques executades pel govern del PP al dictat de la Troica (Fons Monetari Internacional , Banc Central Europeu i Comissió Europea), consistents en el robatori de drets i l’empobriment generalitzat de la majoria social . Aquestes polítiques que es fonamenten en el pagament d’un Deute il·legítim que no han contret els ciutadans i ciutadanes, són producte de l’especulació bancària i els excessos dels diferents governs.

Privatitzen el rendible mentre ens retallen el pressupost en salut, educació, dependència, transports públics, aigua, energia, comunicacions, serveis socials, etc.., la qual cosa redunda negativament en els nostres drets ciutadans. Riuen dels nostres majors que pateixen una enorme pèrdua del seu poder adquisitiu, mentre veuen com els seus estalvis de tota la vida estan segrestats per l’estafa bancària de les preferents i altres productes financers delictius . 

El govern del PSOE, amb el suport del PP, va modificar l’article 135 de la Constitució perquè es prioritzi el pagament del deute enfront dels drets i necessitats de les persones. El van justificar dient que havíem viscut per sobre de les nostres possibilitats i que calia ser austers i , per tant , era imperatiu retallar el dèficit . No obstant això, no hi ha hagut cap retallada a l’hora d’injectar desenes de milers de milions d’euros per salvar els bancs i especuladors. 

Estan aprofitant la crisi per retallar drets. Aquestes polítiques de retallades estan causant sofriment, pobresa, fam i fins i tot morts i tot perquè la banca i els poders econòmics segueixin tenint grans beneficis a costa de les nostres vides. 

Perquè ens han robat la llibertat. Al capitalisme li sobren les llibertats i els drets de la majoria social. És un sistema que busca exclusivament el benefici privat d’uns pocs i que ens porta inexorablement a una catàstrofe mediambiental i social d’abast incalculable. 

Per a la majoria social aquesta crisi-estafa està significant un gegantí drama humà. No obstant això, per a una insignificant minoria suposa un gran negoci. I quan es protesta, sempre obtenim la mateixa resposta: la repressió i criminalització del sindicalisme de classe i dels moviments socials. És un sistema que necessita la repressió per mantenir i que ha de ser superat amb la lluita al carrer. 

La descomposició del règim sorgit de la Constitució del 78 es fa evident a causa dels mateixos elements presents en el seu naixement, el qual va tenir lloc en contra del poble, està corroït per la corrupció i no té cap legitimitat. Els drets i llibertats ens han estat robats per afavorir els interessos d’una minoria i assegurar els seus beneficis, els mateixos que ens han portat a aquest estat d’excepció social, a força de desmantellar l’educació i la sanitat públiques, de reduir dràsticament les pensions de nostres majors, d’apoderar dels nostres habitatges i de tancar empreses, i acomiadar milers de treballadores i treballadors .

Els diferents governs se situen fora de la legalitat, converteixen en negoci els drets que tant van costar conquistar i sustenten la corrupció, un fet generalitzat però no independent del sistema econòmic, que forma part de l’estructura mateixa d’aquesta societat i és indispensable per al seu desenvolupament. Tant els corruptors com els que es deixen corrompre formen part d’aquest sistema injust de producció i distribució de la riquesa.

Cridem als pobles a exercir la seva sobirania, alçant la seva veu de baix a dalt, democràticament, per construir un procés constituent que garanteixi realment les llibertats democràtiques, el dret a decidir i els drets fonamentals de les persones.

Des de la MARXA DE LA DIGNITAT 22M, considerem que és important articular una mobilització unitària, massiva i contundent contra les polítiques que atempten contra els drets humans i la justícia social.

Una mobilització contra el pagament del deute, per l’ocupació digne, per la renda bàsica, pels drets socials, per les llibertats democràtiques, contra les retallades, la repressió i la corrupció, per una societat d’homes i dones lliures, una mobilització contra un sistema, un règim i uns governs que ens agredeixen i no ens representen .

Exigim, per tant, que es vagin. Que vagi el Govern del PP i, també, tots els governs que retallen drets socials bàsics, tots els governs que col·laboren amb les polítiques de la Troica.

Per això fem una crida a omplir de dignitat i rebel·lia la capital de l’Estat espanyol, Madrid, el 22 de Març. Aquest dia arribarem columnes de totes les latituds de la Península a Madrid i convoquem els madrilenys i madrilenyes a sortir al carrer i incorporar-se a aquesta gran mobilització de la majoria social.

Portades 22M

Noticies sobre el transcurs de la Marxa per la Dignitat #22M

mitjans de comunicació

ABC

El Mundo 

La Razón

El País

El País (Vídeo)

La Vanguardia

El Periódico

El Diario

Público

ARA

La Directa

20 Minutos

Marxa per la Dignitat 22M

Anuncis

Observatori de Moviments Socials: Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa

L’Observatori de Moviments Socials neix per visualitzar l’estat i les lluites dels moviments socials actuals, i especialment dels moviments que sorgeixen des del veïnat dels barris perifèrics de Barcelona, Nou Barris i Montcada i Reixac.

Visualitzant per la xarxa els moviments socials a Montcada i Reixac hem topat a facebook amb un col•lectiu que es diuen Les Fades Cabrejades.

Ens hem posat en contacte mitjançant el seu facebook, i ens van contestar que si volíem informació d’elles podíem visitar el seu bloc, però des de Les Veus d’Revolta volíem arribar més lluny, vam demanar a Les Fades Cabrejades trobar-nos i així elles explicar-nos els seus objectius.

Les Fades Cabrejades van acceptar la trobada amb nosaltres, però ens van rebre al més pur estil d’una guerrilla armada, amb molta precaució i a un lloc remot de la muntanya de la Serralada de Marina.

Per sorpresa nostre, descobrim que darrera Les Fades Cabrejades no hi ha un col•lectiu, descobrim que estem davant d’un col•lectiu imaginari, com elles diuen.

313481_317274268375576_729176229_n (2)

La provocació com eina d’agitació…

Segons ens comenten les mateixes fades, elles no són rés, són un moviment que neix al 2013 arran les queixes del veïnat de Can Sant Joan de Montcada i Reixac per l’estat del Rec Comtal, i veient que poc havia canviat amb l’entrada de la nova regidora de Medi Ambient de Montcada i Reixac, decideixen aprofitar aquell moment per obrir un debat, primer a les xarxes socials i poc desprès al carrer, ja que aconsegueixen agrupar a uns veïns i veïnes en defensa del medi ambient que prenen el nom obrim vies, però avui, Les Fades Cabrejades segueixen alliberades, i no volen formar part de col•lectius, assemblees…

LVd’R: Qui sou Les Fades Cabrejades?

LFC: Som guerrilleres, formem part de la Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa, som la guerrilla en sí mateix, però camuflades sota aquest nom, ja que ens vam presentar a la xarxa amb el nom de la guerrilla, a facebook, però ja sabeu com funciona això de les xarxes i la llibertat d’expressió, també degut a que hem sigut una mica (massa) pesades… sumant, sumant, fent amics i amigues, i els atacs constants, doncs ens van tancar el perfil de la Guerrilla d’Acció i Atac d’Art Brossa, però abans d’aparèixer de nou com Les Fades Cabrejades, vam obrir d’altre perfil que no va durar més d’una hora. Des de llavors hem deixat de fer el troll… a twitter la mateixa història.

LVd’R: Però feu actes al carrer, són vostres els “atacs d’art brossa”?

LFC: Si, es veritat això, nosaltres vam començar a fer xarxa, a connectar amb gent interessada en promoure el debat al carrer, però que nosaltres no hem començat res, a Montcada i Reixac, abans de nosaltres ja existien entitats que defensen el medi ambient, com el Grup de Medi Ambient, la Plataforma Antiincineració i denunciar l’estat de degradació dels nostres entorns naturals, entitats com la Màquia per exemple, ja feien, i fan feina, molt abans que sortíssim nosaltres d’entre la malesa del bosc.

Com cridar l’atenció, i com obrir el debat, i donar-l’hi un aire fresc a aquest tema?, doncs vam pensar la manera i ens vam decidir portar la nostre denuncia amb ironia, amb una mica d’humor, però amb tota la mala llet del món, i així va començar el que diem “atacs d’art brossa”.

Aquest atacs formaven part de la campanya “la merda que no veus a la muntanya, la baixem a teva porta”, que tenia la intenció de fer arribar a la gent nostre denuncia, obligant-los a visualitzar als carrers de la ciutat de Montcada i Reixac un problema que afectava als entorns naturals, ben plens d’abocadors i deixalles per tot arreu, i així, fent monuments de merda, i deixant el missatge: Montcada és l’abocador del Vallès, la gent va començar a parlar de la guerrilla i del problema de la degradació dels entorns naturals de Montcada i Reixac.

Tot així sabem que no canviarem l’actitud de la gent que no respecta els entorns naturals, ni hem aconseguit arribar enlloc, però seguim i seguirem denunciant aquells problemes que afectin al territori, ja siguin per qüestions medi ambiental, degradació del patrimoni, agressions als entorns naturals… i donant veu a aquelles activitats que vagin dins la temàtica que tractem, especialment al Municipi de Montcada i Reixac.

LVd’R: Bé, no heu arribat enlloc? Això no és el que diu la gent al carrer!.

LFC: I què diu la gent?… nosaltres no acostumen a sortir de la muntanya, i bé, si que ens arriben veus i ens comenten que gràcies a nosaltres s’està parlant de la degradació dels entorns naturals, del tema dels abocadors, i que gràcies a Obrim Vies nostres queixes arriben a les orelles dels polítics del consistori, però això a servit d’alguna cosa?, si és així ens alegrem, si hem aconseguit remoure consciències i gràcies a nostre denuncia l’ajuntament a fet, o diu que vol fer, un pla de recollides d’abocadors, ens alegrem, que ara hi ha més preocupació pel territori, ens alegrem també, però nosaltres no hem fet res, provocar el debat només, la feina la fa la gent al carrer, a les assemblees, i són ells i elles, les persones de carn i ossos qui han aconseguit que la gent parli dels solars buits, del deteriorament del paisatge, d’obrir el debat sobre un territori oblidat per les institucions, és la gent que s’encarrega de donar la cara, no com nosaltres que ens considerem un col•lectiu imaginari, que físicament no existim… a vegades ens hem fet ben visibles… n’hi ha de fades i follets per tot arreu, però és difícil de trobar-nos, sabem on i quan hem d’aparèixer…

LVd’R: Llavors, on voleu arribar si vosaltres mateixes considereu inútil vostre feina?

LFC: buf, bé, considerem inútil el que fem, ja que nosaltres podem plasmar un problema o enviar un missatge alertant d’una situació, i que arribi des de la pantalla a molta gent, amb un bombardeig d’etiquetes” a facebook arriba nostre missatge ben lluny, però ja està, visualitzem un problema, a vegades amb molta duresa contra els polítics de torn, però sense perdre el respecte, però amb mala llet, sí, provoquem el debat, però considerem que si la gent no es mou, nosaltres no som útils.

Nosaltres vam néixer espontàniament del no res, nostre idea va sorgir ben enmig d’un abocador de deixalles, i des de llavors hem denunciat i hem posat la primera pedra per exemple amb el tema de la recuperació de les vinyes, recuperant el patrimoni històric dedicat al cultiu del raïm, però ja està, tot el que ha vingut desprès ha sigut gràcies a les persones, nosaltres ens hem limitat a donar veu a aquestes persones que en assemblea han continuat el debat que hem obert, si hem d’ agrair a algú de que això continuí és gràcies a la gent, a aquestes persones s’ha d’agrair i no a nosaltres.

Podem dir que nosaltres hem deixat caure la pedra barranc a baix, i ara la pedra continua rodant…

LVd’R: Us traureu les màscares algun dia?

LFC: No, morirem amb elles posades, som els sense rostre, no tenim ni volem caminar sota una sigles, o caminar amb un col•lectiu en concret, no per no implicar-nos, volem continuar caminant soles, amb el temps, tots i totes, follets i fades de la Guerrilla acabarem amb aquesta “pantomima” d’anar de follets i fades, però de moment tenim feina assegurada al menys fins al 2015.

LVd’R: Fins al 2015?

LFC: Solament podem avançar això… no comentarem res del nostre futur, ja que no volem donar moltes pistes. Tenim feina, al menys fins el 2015.

Si voleu més informació d’aquest col•lectiu imaginari ho trobaràs aquí: http://miedoambientemir.wordpress.com/

arma de destrucció +IVA

Observatori de Moviments Socials: Mitjans de comunicació.

Mitjans de comunicació

 imagesCAL4RLOU

Les Altres Veus

 

2012

Montcada i Reixac

Web: https://lesaltresveusmontcada.wordpress.com/

A/e: lesaltresveus.montcada@gmail.com

facebook

Twitter: @LesAltresVeus

untitled

 Les Altres Veus dóna veu als moviments populars de Montcada i Reixac, com objectiu vol fer participativa la comunicació, recollint l’opinió de persones que troben en aquest mitja de comunicació l’oportunitat i l’eina per denunciar o informar de les  preocupacions, i difondre les activitats col·lectives de diferents moviments associatius de Montcada i Reixac.

Neix a l’any 2012 com un col·lectiu heterogeni, provenint en gran part del teixit associatiu del municipi, i funciona des del voluntarisme  i des de l’assemblearisme,  potenciant l’organització de base i l’expressió del poble.

Encara la seva curta vida, a Montcada i Reixac ja és un referent per a moltes persones com mitja de comunicació, a un Municipi on hi ha una llarga tradició alhora d’informar mitjançant altres medis de comunicació  no governamentals i/o institucionals.

A Montcada i Reixac  encara ens podem trobar revistes com “La Hoja Informativa” de Can Sant Joan, i d’altres blocs personals  i de denuncia, però LAV amb el pas del temps s’ha guanyat, amb raó, molts adeptes.

logo-nuevo

Radio Bronka

 

Freqüència 104.5 fm

1987

Nou Barris, Barcelona.

Web: http://radiobronka.info/ca/

Emissió “on Line

A/e: http://radiobronka.info/contacto/

facebook

Twitter: @RadioBronka

rbronka

Ràdio Bronka és una emissora de ràdio autogestionada de Barcelona nascuda del moviment associatiu social del barri de Roquetes , el 1987 . Durant tots aquests anys, l’emissió s’ha anat omplint de programes i música de molt diversos estils .

Els continguts sempre s’han caracteritzat per la seva visió crítica i de caràcter reivindicatiu de diversos col · lectius socials , reflectint horitzontalment les inquietuds de les persones , des d’una orientació anarquista .

Així mateix , la música sempre s’ha centrat en ritmes autoproduïts , en petits segells discogràfics independents : a poc a poc ha aglutinat moltíssimes iniciatives underground , els començaments del Rock Radikal , oferint també la ” veu ” a moviments feministes , ecologistes , antimilitaristes , treballadors i de literatura i poesia .

Va ser de les primeres emissores de ràdio en emetre per Internet utilitzant el format d’àudio lliure Ogg Vorbis . Actualment la programació està automatitzada amb el sistema informàtic Kontinuidad Jabata , funcionant l’emissora íntegrament amb programari lliure GNU / Linux . Anualment realitza tallers educatius on s’ensenyen tots els processos tècnics de com crear una emissora destinats a nous projectes de ràdio lliure . Els seus col·laboradors diuen seguir fidels als seus principis llibertaris de Salut , llibertat i ones lliures.

directa

La DIRECTA

 

2006

Països Catalans

Web: http://www.setmanaridirecta.info/

A/e: directa@setmanaridirecta.info

facebook

Twitter: @La_Directa

 

La DIRECTA és un mitjà de comunicació en català d’actualitat, investigació, debat i anàlisi. Amb vocació d’independència, volem exercir la funció social de denunciar els abusos i les injustícies i potenciar les alternatives. Gràcies a una gran xarxa de corresponsalies i col·laboradores arreu dels Països Catalans i el món, des de 2006 el setmanari Directa es publica en paper cada setmana i arriba a les subscriptores i els punts de venda d’arreu. El gener de 2010, la Directa i la revista mensual de referència als Països Catalans Illacrua es van fusionar per crear un mitjà més sòlid, de més qualitat i de més abast. El 3 d’octubre, el setmanari va esdevenir un mitjà multi-plataforma amb l’aparició d’una web d’actualització diària, nascuda de la intenció de dur la veu del carrer a la xarxa, reforçant el paper de les xarxes socials amb la contrastació de la informació.

Les persones que integrem aquest projecte horitzontal, assembleari, autogestionat i descentralitzat al territori, entenem la comunicació com una eina de transformació social i la rebutgem com a simple mercaderia o negoci. Per aquesta raó, la Directa vol ser una eina comunicativa per a visualitzar les pràctiques dels moviments socials, i aquells projectes polítics, socials i culturals que plantegen un model alternatiu a l’actual. Alhora, es presenta com un mitjà de visibilització d’aquells col·lectius invisibles per a la gran majoria de mitjans de comunicació. Sempre, a través d’un periodisme seriós i de qualitat que ens consolidi com a mitjà de comunicació dirigit al conjunt de la societat.

L’èxit de la Directa es basa en totes aquelles persones que recolzen el projecte.

Són les subscriptores les que fan possible l’existència d’un mitjà de comunicació no supeditat a cap grup econòmic o polític i, per tant, crític amb el poder.

La Directa neix com a projecte d’informació alternativa l’any 2006, promogut per persones que, des de fa anys, treballem en col·lectius de contrainformació i comunicació popular. A l’inici, la Directa neix amb l’objectiu principal de ser un setmanari pensat, dirigit i sostingut des dels moviments socials i per als moviments socials, davant la constatació que en l’última dècada hi ha hagut un creixement sostingut i notable dels moviments socials rupturistes. A nivell mundial, amb tota l’onada antiglobalitzadora, o a casa nostra, amb la creació i el desenvolupament de noves iniciatives i lluites: okupacions, assemblees de joves i estudiants, casals i ateneus, plataformes en defensa del territori, cooperatives de consum, grups de solidaritat, etc.

Un dels fronts de lluita que ha crescut i s’ha desenvolupat més ràpidament ha estat el que reclama una informació diferent, no manipulada i sota control social. Així, en aquests 10 anys hem passat d’una xarxa de fanzines i ràdios lliures a una veritable constel·lació de butlletins locals i temàtics, periòdics o esporàdics, multitud de portals d’Internet, xarxes de distribució, etc.imagesCAGTX5RH

La Directa, un mitjà que es troba en transformació permanent, ha prioritzat durant la darrera etapa la necessitat de transcendir com a projecte els moviments socials i poder arribar també al conjunt de la societat. Aquest objectiu ens ha convertit en el primer mitjà de comunicació català dirigit al gran públic que funciona de manera horitzontal, assembleària i autogestionada, i que publica setmanal en paper i és present a diari a la xarxa.

Durant aquests primers cinc anys, la Directa ha anat professionalitzant els seus processos al mateix temps que ha tingut un creixement sostingut de lectores i subscriptores, que l’ha portat a convertir-se en un mitjà de comunicació consolidat dins de panorama comunicatiu dels Països Catalans.

El gener de 2010, el setmanari va renovar-se al fusionar-se amb la revista de pensament i anàlisi de referència als Països Catalans Illacrua. El canvi no només va suposar una modificació en les capçaleres, que va mantenir el nom de la Directa però incorporant el logotip d’Illacrua, sinó una renovació completa del setmanari. Es van mantenir les seccions de referència de la Directa a la vegada que es va incloure un suplement de vuit pàgines, dedicat a l’anàlisi crítica i a la difusió de les alternatives aportades des dels moviments socials, sota el nom de Quaderns d’Illacrua.

suplement de vuit pàgines dedicat a l’anàlisi

Amb la fusió, el setmanari va passar de tenir 28 pàgines a tenir-ne 32, la qual cosa ha permès un augment dels reportatges d’anàlisi, de les entrevistes en profunditat a sectors vinculats al pensament crítics i moviments transformadors, així com d’articles vinculats a noves alternatives de vida. En el mateix sentit, la nova Directa ofereix més riquesa en els continguts i en el tractament estètic.

El 3 d’octubre la Directa llança una nova web amb la intenció d’esdevenir un mitjà multi plataforma, d’actualització diària, que dugui la veu del carrer a la xarxa. El llançament d’una nova plataforma, que permet el tractament de la informació des de més punts de vista, suposa un repte pel col·lectiu. La web passarà a tractar la informació des de la immediatesa de l’actualitat fent un esforç en la contrastació de la informació- i el setmanari en paper assumirà un rol diferent, on els continguts ofereixin l’anàlisi, el debat i la reflexió sobre l’actualitat del moment.

La Directa fuig de la pretensió d’una falsa objectivitat, ja que ens considerem una eina de transformació social i per tant, el nostre compromís és exclusivament amb els moviments socials. Potenciem l’actualitat com a setmanari, però sempre entesa com a una realitat complexa que ha d’anar acompanyada d’anàlisi i de reflexió. Ens diferenciem en diversos aspectes essencials dels mitjans de comunicació convencionals.

L’espina dorsal de la Directa son les seves subscriptores, l’ingrés provinent de subscripcions suposa el el 60% del pressupost anual de la Directa. Tot i amb això, per ser un mitjà en llengua catalana, rep una subvenció estructural per part de la Generalitat de Catalunya, que suposa menys d’un 2%, per aquest motiu, es posa el logotip d’aquesta.

 usurpa_logo

Info Usurpa

butlletí setmanal de contrainformació

 

1996

Barcelona

http://usurpa.squat.net/

A/e: usurpa@riseup.net

Twitter: @infousurpa

Informació Usurpa és un butlletí contrainformatiu que existeix a Barcelona des de l’any 1996 i que des de llavors ha estat setmanalment una eina de difusió i lluita dels centres socials okupats i autogestionats , ateneus i col·lectius llibertaris entre d’altres. Fins fa poc més d’un any , podíem trobar aquest butlletí en forma de mural a la majoria de portes i parets dels centres socials i altres locals autogestionats de la ciutat . S’havia arribat a convertir en un element comú de moltes persones i col·lectius diferents.

Desgraciadament , amb l’auge d’internet i l’arribada de noves plataformes com les xarxes socials , l’ús de la versió en paper del butlletí disminuir i va començar a desaparèixer dels carrers . Com a conseqüència , deixem d’imprimir en paper perquè a més implicava unes despeses inútils per a una distribució que va deixar de funcionar . Deixant només la versió en línia, vam voler adaptar el format perquè cada un a casa pogués imprimir el butlletí i penjar més fàcilment a la porta del seu centre social o on volgués . Però aquesta nova opció va donar poc resultat .

Ara volem tornar a donar-li vida i treure el butlletí al carrer , per plantar cara als precintes , detencions , agressions , tortures , desallotjaments , desnonaments , retalls i altres astúcies del poder que últimament es duen a terme per destruir les vides que compartim . Després de portar un temps reorganitzant-nos tornem amb ganes de tornar a imprimir el que va ser una eina de lluita , un símbol d’identitat , una forma de veure el món . Volem tornar a donar veu als projectes autèntics , virtuosos i combatius que busquin rebentar les barreres del poder . Però per això no podem estar tot sols , no podem fer-ho tot sols : sense la vostra col·laboració, aquest projecte no funciona . Hem buscat nous punts de distribució , cèntrics i accessibles per tots i totes , als que aviat podreu anar a recollir còpies del butlletí .

En aquests moments , moltes som aquelles que busquem arribar a la gent i per això volem contribuir des Info Usurpa a reunir aquests esforços en una iniciativa de comunicació alternativa que permeti sortir del monopoli del mercat i de l’Estat . Donar suport a les iniciatives autogestionades ja existents i crear aquelles que ens calguin per comunicar-nos i informar-nos lliurement . La ràbia per l’anul·lació perfecta de la llibertat de consciència que aquest monopoli genera és el que ens porta a posar-nos al vostre servei , de forma desinteressada , amb ganes d’aprendre amb les vostres experiències .

Animem a aquells que encara ens segueixen, tot i el pas del temps , ja aquells que ens descobreixen , a que ens enviïn els seus comentaris , comunicats , activitats obertes a tots i totes , notícies relacionades amb projectes emancipadors … Tenim ganes de conèixer , de col · laborar i donar veu als vostres projectes i inquietuds . Busquem tornar a estar penjats a la porta de cada lloc que reivindiqui la centralitat de l’autogestió des de projectes que busquin transformar la nostra societat jeràrquica , patriarcal , racista i basada en la propietat privada .

 imagesCAP45OIL

Altres mitjans de comunicació

 

portal de contrainformació a l’estat espanyol

http://www.alasbarricadas.org/noticias/

 

portal de contrainformació català i internacional

http://www.kaosenlared.net/  

 

projecte de desobediència informativa

http://lahaine.org/

 

activitats en cases ocupades de diverses ciutats europees

http://radar.squat.net/

 Radioslliuresenlluita

Radios Lliures, Ones Lliures.

 

Contrabanda FM 91.4 [Barcelona]

http://www.contrabanda.org/

 

Ràdio Bala 106.4 [Manresa]

http://radiobalamanresa.wordpress.com/

 

Radio Linia IV 103.9 [Nou Barris – Barcelona]

http://www.radiolinea4.net

 

Radio Pica 96.6 [Barcelona]

http://www.radiopica.net/

 

Radio RSK 107.1 [Nou Barris – Barcelona]

http://www.radiorsk.info/

 

Radio 90, 101.4 [Olot]

http://www.r90.org

 

Radio Kaos 90.10 [Terrassa]

http://canangladajove.terrassa.net/

 

Post Scriptum Radio (ex-Radio Tse-Tse) [Terrasa]

http://www.postscriptumradio.org/

 

Radio Trama 91.4 [Sabadell]

http://www.radiotrama.net/

 

Ràdio Pinsània [Berga]

http://radiopinsania.wordpress.com/

 

Sants Ona Lliure [Sants – Barcelona]

http://www.santsonalliure.org/

 

TV comunitaries i lliures

 

La Tele [Barcelona]

http://latele.cat/

 radionz1