Anàlisi electoral d’urgència de la crisi de Ciutadans Montcada i Reixac.

A finals de Maig d’aquest any es celebraran eleccions municipals, amb un nou escenari polític, que res té a veure amb les d’altres comicis, envoltats de la famosa triple crisi: nacional, social i democràtica. En aquests períodes apareixen nous actors, els que tinguin la capacitat adaptativa més gran i puguin oferir un projecte atractiu i renovador en seran els grans beneficiats. Montcada i Reixac no serà una excepció d’aquesta situació, però sí que cal tenir en compte algunes particularitats que no es donen en altres pobles, viles i ciutats del nostre voltant. Tots els partits amb intenció de presentar-se ja han posat en marxa les seves maquinàries. Les últimes setmanes estan sent especialment difícils per un dels partits, Ciutadans. Aquest partit no està sabent gestionar l’elecció dels seus candidats, i això està provocant tensions a nivell intern dintre de l’agrupació que estan tenint projecció pública.

Abans d’abordar la crisi com a tal, caldria fer una breu contextualització de la feina feta en aquesta legislatura per Ciutadans; no han estat brillants, tampoc han destacat per les seves propostes trencadores i regeneracionistes, però si que han estat molt hàbils en les seves capacitats comunicatives i s’han sapigut introduir també molt hàbilment en alguns cercles socials del municipi. Una cosa què ningú podrà retreure’ls-hi és que han treballat amb constància al llarg de la legislatura i ho han sapigut rendibilitzar: Paradetes, xerrades amb alguns dels membres més destacats del partit, i algunes mocions oportunistes han estat un constant al llarg d’aquests 4 anys.

De la mateixa forma que han tingut encerts, també han fet algunes patinades importants que els han situat a l’ull de l’huracà en alguns moments: el seu canvi de posicionament respecte a la cimentera Lafarge, el seu suport incondicional al CD Montcada en tot l’afer del futbol formatiu, o la mofa que va fer el coordinador local David Gérboles cap a una víctima d’assajament escolar són algunes de les patinades més destacades, encara que n’hi hagut d’altres que per manca d’espai no enumerarem.

La crisi a l’entorn de l’agrupació de Ciutadans va saltar a la palestra a mitjans de Desembre, si voleu llegir més sobre l’afer us recomano aquest article de Les Altres Veus que en parla. Avui encara no s’albira el final, tot i que ja es poden començar a treure algunes conclusions de tot plegat. És trist, que un partit dels que són vistos com a regeneracionistes, i que prediquen una nova forma de fer política, s’embarranquin i acabin reproduint algunes de les formes que ells i els seus dirigents han estat criticant fins a la sacietat. L’elecció dels 5 primers integrants de la llista electoral, externament i des de la percepció de qui escriu aquest article sembla lògica, ja que menys la número 5, Eva Perea que desconeixem totalment d’on a sortit, la resta han estat les cares més visibles de l’agrupació, i les que més han ‘treballat’. La crítica i la crisi no ve donada per l’elecció d’aquestes 5 persones sinó pel procediment poc democràtic i transparent pels quals s’ha fet l’elecció. Segons les crítiques vertides a les xarxes socials per alguns dels integrants de l’agrupació de Ciutadans la responsabilitat és del coordinador local David Gérboles, que sense cap mena de dubte s’ha convertit en el membre més controvertit, i polèmic. Demà, si cap contratemps no ho evita, sabrem definitivament els 5 primers membres de la llista per les eleccions locals.

No tenim cap enquesta de l’àmbit local, però si analitzem les tendències a nivell autonòmic i estatal, Ciutadans experimentarà un fort creixement que els ha fet oferir-se públicament com a alternativa de govern. La feina feta durant aquests 4 anys, una línia política que en molts moments ha fregat el populisme, els errors i el pobre treball de la resta formacions polítiques avalaria l’opció d’alternativa de govern. L’irrupció del Cercle Podemos Montcada i Reixac, faria estroncar aquesta possibilitat i frenaria el seu creixement: comparteixen una part de l’electorat i una part del seu electorat potencial optaria per aquesta nova opció política més atractiva pel que fa a regeneració política i en plena efervescència. Molts dels vots que furtaria del PP, i del PSC, s’hauran de repartir entre Podemos i Ciutadans.

Com acabarà aquesta crisi? Es fa difícil fer un pronòstic i tenim masses hipòtesis obertes, el que de ben segur que provocarà serà un desgast a nivell intern i el deteriorament de la seva imatge pública. Aquest no és el millor moment de la legislatura per tenir ni crisis ni discrepàncies. Estarem amatents al devenir dels esdeveniments.

untitled

@MiR_Enfurismada

#MontcadaEnfurismada

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s