El malestar generalitzat durant aquests anys de crisi i el procés independentista han motivat que molta gent a Catalunya s’acostes a les urnes per escollir l’opció que considerava més oportuna. Com demostra les xifres de participació respecte a les Eleccions al Parlament de Catalunya, entre el 2010 i el 2012 va pujar en un 8.98% la participació, que representa 515680 persones més entre el 2010 i el 2012.
Centrant-nos a la Ciutat de Barcelona, a les últimes Eleccions Municipals 2011, la participació ciutadana va ser del 52,99%, 2’61% per sobre del 2007, CiU treu de l’alcaldia per una diferència de 39929 a Jordi Hereu, derrotant un PSC que des de l’any 1979 governava a l’Ajuntament de Barcelona.
Per a trobar la dada més elevada de participació a les Eleccions Municipals de Barcelona, ens tenim que remuntar a l’any 1983, on va participar el 69,42% de les persones amb dret a vot, unes 901.644 persones, obtenint el PSC, que va se la força més votada, 412.991 vots, seguit per CiU que va obtenir 246.780.
En participació a Barcelona entre les dos últimes edicions de les Eleccions al Parlament Europeu la participació puja el 10,51%, una xifra a destacar si aquesta la comparem amb la participació a les Eleccions al Parlament Europeu en l’Estat Espanyol, que puja solament un 0,94%, sent la força guanyadora a l’Estat Espanyol l’any 2009 el PP amb 24 regidors; 6670377 vots (42.12 %), i l’any 2014 també guanya el PP amb 16 regidors, 4074363 vots (26.06 %), seguit per la segona força més votada, el PSOE, amb 14 regidors: 3596324 vots (23 %)
Abstencions Eleccions al Parlament Europeu a l’Estat Espanyol l’any 2009: 19557420 persones (55.1 %), any 2014: 18810754 persones (54.16 %)
La força guanyadora a Barcelona en les Eleccions al Parlament Europeu l’any 2009 va ser el PSC-PSOE, amb 152905 vots (32.71 %) i l’any 2014 la força més votada va ser les ERC-NECat-EPDD, amb 126343 vots (21.77 %), seguit per CiU, 121078 vots (20.86 %)
Abstenció Eleccions al Parlament Europeu a Barcelona l’any 2009: 691645 (59.53 %). Abstenció l’any 2014: 561533 (49.02 %).
Observatori Eleccions Municipals ciutat de Barcelona
Alcalde i Regidors del Consell Municipal 2011-2015
CIU
Excm. Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera
Il·lm. Sr. Joaquim Forn Chiariello
Il·lma. Sra. Sònia Recasens Alsina
Il·lm. Sr. Joan Puigdollers Fargas
Il·lma. Sra. Teresa M Fandos Payà
Il·lm. Sr. Jaume Ciurana Llevadot
Il·lm. Sr. Gerard Ardanuy Mata
Il·lm. Sr. Antoni Vives Tomàs
Il·lma. Sra. Mercè Homs Molist
Il·lma. Sra. Francina Vila Valls
Il·lm. Sr. Raimond Blasi Navarro
Il·lm. Sr. Jordi Martí i Galbis
Il·lm. Sr. Eduard Freixedes Plans
Il·lma. Sra. Irma Rognoni Viader
PSC
Il·lm. Sr. Gabriel Colomé i García
Il·lma. Sra. Assumpta Escarp i Gibert
Il·lm. Sr. Joan Trullén i Thomàs
Il·lma. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner
Il·lma. Sra. Carmen Andrés i Añón
Il·lma. Sra. Inmaculada Moraleda i Pérez
Il·lm. Sr. Guillem Espriu i Avendaño
Il·lm. Sr. David Escudé i Rodríguez
Il·lma. Sra. Maria Pilar Díaz López
Il·lma. Sra. Montserrat Sánchez Yuste
Il·lma. Sra. Núria Carmona i Cardoso
PP
Il·lm. Sr. Alberto Fernández Díaz
Il·lma. Sra. Ángeles Esteller Ruedas
Il·lm. Sr. Xavier Mulleras Vinzia
Il·lm. Sr. Alberto Villagrasa Gil
Il·lma. Sra. Gloria Martín Vivas
Il·lm. Sr. Eduardo Bolaños Rodríguez
Il·lm. Sr. Óscar Ramírez Lara
Il·lma. Sra. Belén Pajares Ribas
Il·lma. Sra. Miriam Casanova Doménech
ICV-EuiA
Il·lm. Sr. Ricard Gomà Carmona
Il·lm. Sr. Joaquim Mestre Garrido
Il·lma. Sra. Isabel Ribas Seix
Il·lma. Sra. Elsa Blasco Riera
Il·lma. Sra. Janet Sanz Cid
ERC (Unitat per Barcelona)
Il·lm. Sr. Jordi Portabella i Calvete
Il·lm. Sr. Joan Laporta i Estruch
Consell Municipal Barcelona
El Consell Municipal és l’òrgan de màxima representació política dels ciutadans en el govern de la ciutat.
Integrat per la totalitat dels regidors (41) i presidit per l’alcalde, estableix les línies d’actuació municipal i resol les qüestions més importants, amb funcions de tipus constitutiu, planificador, reglamentari i fiscalitzador de la funció executiva.
Funciona en plenari i en comissions, i corresponen les funcions atribuïdes per la Carta municipal, que a grans trets es poden concretar en: Impulsar i controlar el funcionament dels altres òrgans de govern, relacionar, delegar i/o transferir competències o funcions a altres administracions, decidir sobre els trets característics i definidors del municipi, com ara el terme municipal, l’escut, el segell i la bandera. Aprovar i modificar el reglament orgànic i de les ordenances, aprovar els plans i programes generals d’actuació municipal, aprovar plans i normatives urbanístiques i aprovar els pressupostos i comptes de la corporació municipal i la gran contractació
Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona 2011-2015
Alcalde Excm. Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera (CiU)
Va néixer a Barcelona el 5 d’agost de 1946. Casat i pare de quatre fills.
L’any 1970 es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, amb l’especialització en Pediatria. Del 1971 al 1973 va completar la seva formació de postgraduat a Gènova (Itàlia) i a Berna (Suïssa), on va treballar durant un any i mig en la investigació de les malalties metabòliques, el seu diagnòstic i posterior tractament.
Del 1974 al 1981 va exercir de metge pediatra a l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron. Entre el 1979 i el 1981 va ser vocal nacional d’hospitals al Consell General de Metges d’Espanya, i també vocal d’hospitals a la Junta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
El 1981 va entrar a treballar al Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. El setembre del 1983 va assumir la titularitat de la Direcció General d’Ordenació i Planificació Sanitària.
El juliol del 1984 va ser nomenat director general de l’Institut Català de la Salut (ICS) fins al seu nomenament com a conseller de Sanitat el juliol del 1988.
El 12 de gener de 1996 va ser nomenat conseller de la Presidència i portaveu del Govern.
El mes de març de l’any 2000 va encapçalar la candidatura de Convergència i Unió a les eleccions al Congrés dels Diputats, mentre era el president i portaveu del Grup Parlamentari Català (CiU) al Congrés dels Diputats i president de la Comissió de Ciència i Tecnologia del Congrés dels Diputats.
Des del 14 de juny de 2003 és regidor a l’Ajuntament de Barcelona, i des de l’1 de juliol de 2011, alcalde de la ciutat.
Alcaldes de l’Ajuntament de Barcelona en Democràcia
1979-1983 Narcís Serra i Serra (PSC)
1983-1997 Pasqual Maragall (PSC) *
1997-2007 Joan Clos (PSC)
2007-2011 Jordi Hereu (PSC)
2011-2015 Xavier Trias (CiU)
*el setembre de 1997 Maragall dimiteix i és elegit alcalde Joan Clos
Sous
Via CUP Barcelona
Quins sous! Quant cobren l’alcalde i els regidors de Barcelona?
La CUP de Barcelona ha dut a terme un estudi sobre les retribucions que cobren els càrrecs electes i de confiança de l’Ajuntament de Barcelona, per difondre aquesta informació entre els veïns i veïnes de la ciutat. Amb aquestes dades s’ha editat una publicació que recull els barems previstos a la normativa, una aproximació als complements i dietes que cobren regidors del govern i l’oposició. Aquest butlletí inclou, també, una radiografia de com viuen aquests regidors, amb dades relatives a les mútues de sanitat, l’escolarització dels fills o la propietat d’habitatges.
D’aquestes dades n’hi ha que destaquen molt: les retribucions de l’alcalde, Xavier Trias, que cobra més de 100.000 euros l’any sense comptar-hi complements per reunions, o les dels presidents dels Consells de Districte, que a banda del sou cobren 1.640 € per l’assistència als plens. A més a més, molts d’ells cobren dietes i complements per assistir a les reunions de la Diputació de Barcelona o de l’Àrea Metropolitana.
Des de la CUP de Barcelona considerem que aquesta situació és políticament inacceptable, més encara sota el procés social que estem suportant –anomenat crisi econòmica i financera–, que colpeja amb atur i retallades socials i de serveis públics els barcelonins i barcelonines. Per aquesta raó, juntament amb la informació que oferim, fem públiques les reivindicacions següents:
- a) Transparència: publicació de tota la informació relativa a sous base, dietes i altres complements, com també del patrimoni, de tots els càrrecs electes de Barcelona i dels anomenats “càrrecs de confiança”.
- b) Reducció d’un 60% dels sous dels càrrecs electes i de confiança.
- c) Eliminació del complement d’assistència als plens i comissions.
- d) Retallada de l’estructura, les retribucions i els complements dels càrrecs directius i de confiança.
Des de la CUP de Barcelona continuarem portant les nostres reivindicacions al carrer i als òrgans de govern de la ciutat, i emplacem els càrrecs públics que, si alguna de les informacions publicades no és correcta, posin punt i final a aquesta escandalosa opacitat i facin públiques les seves retribucions.
Us podeu descarregar el butlletí editat amb la informació i les reivindicacions en aquest enllaç: http://scribd.com/doc/80692862/CUPquinssous
Altres fonts consultades a tu tmb et retallen: atutmbetretallen.wordpress.com/
Resultats Eleccions Municipals BCN 2011
CiU guanya 5 districtes; Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià Sant Gervasi i Gràcia, i el PSC guanya també 5 districtes; Ciutat Vella, Horta Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
Els resultats inicialment proclamats donaven a CiU 15 regidors i al PP vuit. Degut a que hi havia paperetes del PP que van ser considerades nul·les, diversos recursos judicials van canviar l’assignació de l’últim escó de CiU, en favor del PP, i a l’inrevés. Finalment, ja després de l’elecció de l’alcalde, el Tribunal Constitucional va donar al PP el seu novè regidor (per tant, caldria atribuir als populars 104.414 vots)
Cens 1.163.594
Votants: 616.537 (52,99%)
Abstenció: 547.057 (47,01%)
Vots Nuls: 10.491 (1,70%)
Vots en Blanc: 27.107 (4,47%)
Vots a Candidatures: 578.939 (93,90%)
Vots Vàlids: 606.046 (98,30%)
Convergència i Unió
Vots: 174.122 (28,73%), 14 Regidors
PSC-Progrés Municipal
Vots: 134.193 (22,14%), 11 Regidors
Partit Popular
Vots: 104.475 (17,24%), 9 Regidors
Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA – Entesa
Vots: 62.979 (10,39%), 5 Regidors
Unitat per Barcelona-ERC-Reag-DCatalana-AM
Vots: 33.900 (5,59%), 2 Regidors
CUP-Alternativa per Barcelona, Vots: 11.833 (1,95%)
Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, Vots: 11.742 (1,94%)
Escons en blanc-Ciudadanos en blanco, Vots: 10.115 (1,67%)
Solidaritat Catalana per la Independència, Vots: 6.823 (1,13%)
Els Verds-Grup Verd Europeu , Vots: 6.128 (1,01%)
Pirates de Catalunya, Vots: 4.675 (0,77%)
Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal, Vots: 4.308 (0,71%)
Plataforma per Catalunya, Vots: 3.405 (0,56%)
Per un Món Més Just, Vots: 1.593 (0,26%)
Unión, Progreso y Democracia, Vots: 1.463 (0,24%)
Partido de los Pensionistas en Acción, Vots: 1.382 (0,23%)
La Barcelona dels Barris, Vots: 1.189 (0,20%)
Partit Comunista del Poble de Catalunya, Vots: 979 (0,16%)
Partido Abre Tus Ojos, Vots: 954 (0,16%)
Partit Republicà d’Esquerra-Izquierda Republicana, Vots: 710 (0,12%)
Partit Humanista, Vots: 624 (0,10%)
Partit Família i Vida, Vots: 533 (0,09%)
Falange Española de las JONS, Vots: 349 (0,06%)
Solidaridad y Autogestión Internacionalista, Vots: 246 (0,04%)
Unificació Comunista d’Espanya, Vots: 219 (0,04%)
Eleccions Municipals 2007
(Resultats dels grups que representen el Consell Municipal BCN)
Cens 1.234.368
Abstenció: 621.859 (50,38%)
Vots Nuls: 3.201 (0,52%)
Vots en Blanc: 25.002 (4,08%)
PSC-Progrés Municipal, Vots: 182.216 (29,91%), 14 Regidors
Convergència i Unió, Vots: 155.101 (25,46%), 12 Regidors
Partit Popular, Vots: 95.083 (15,61%), 7 Regidors
ICV-EUiA-Entesa pel Progrés Municipal, Vots: 56.953 (9,35%), 4 Regidors
ERC-Acord Municipal, Vots: 53.707 (8,81%), 4 Regidors
Eleccions Municipals 2003
(Resultats dels grups que representen el Consell Municipal BCN)
Cens 1.281.534
Abstenció: 522.337 (40,76% )
Vots Nuls: 2.630 (0,35%)
Vots en Blanc: 12.679 (1,67%)
PSC-Progrés Municipal de Catalunya, Vots: 254.223 (33,60%), 15 Regidors
Convergència i Unió, Vots: 162.010 (21,41%), 9 Regidors
Partit Popular, Vots: 121.991 (16,12%), 7 Regidors
ERC-Acord Municipal-Els Verds, Vots: 96.868 (12,80%), 5 Regidors
IC Verds-Esquerra Alternativa, Vots: 91.286 (12,07%), 5 Regidors
Resultats Eleccions Municipals BCN per partits amb representació al Consell Municipal (1979-1999)
PSC (PSC-PSOE/PSC-PM)
1979: 272.512 vots, 16 Regidors
1983: 412.991 vots, 21 Regidors
1987: 400.280 vots, 21 Regidors
1991: 328.282 vots, 20 Regidors
1995: 347.083 vots, 16 Regidors
1999: 313.623 vots, 20 Regidors
CIU
1979: 148.806 vots, 8 Regidors
1983: 246.780 vots, 13 Regidors
1987: 325.463 vots, 17 Regidors
1991: 260.344 vots, 16 Regidors
1995: 276.276 vots, 13 Regidors
1999: 150.518 vots, 10 Regidors
PP (Coalición Popular/Alianza Popular-PDP-UL)
1983: 117.052 vots, 6 Regidors
1987: 69.419 vots, 3 Regidors
1991: 74.804 vots, 4 Regidors
1995: 150.284 vots, 7 Regidors
1999: 103.177 vots, 6 Regidors
ERC (ERC-AM)
1979: 41.845 vots, 2 Regidors
1995: 46.272 vots, 2 Regidors
1999: 45.278 vots, 3 Regidors (2 ERC, 1 EV)
Centristes de Catalunya – UCD
1979: 133.885 vots, 8 Regidors
PSUC
1979: 151.288 vots, 9 Regidors
1983: 62.421 vots, 3 Regidors
Iniciativa per Catalunya (PSUC-ENE-EPM-PCC)
1991: 49.034 vots, 3 Regidors
1995: 68.813 vots, 3 Regidors (2 IC, 1 EV)
1999: 43.999 vots, 2 Regidors
Xifres més elevades d’Abstenció – Vots Blancs/Nuls
(Eleccions Municipals de Barcelona)
Els ciutadans que volen exercir el dret de vot però o bé no saben a qui votar o bé volen deixar palès el descontent amb els partits polítics, sovint fan servir el vot en blanc i el vot nul. Sabem la diferència entre l’un i l’altre? Sabem quin paper juguen en el còmput final de vots? I l’abstenció i el vot útil, quines repercussions tenen en les votacions?
Abstenció: Abstenir-se és no votar. Sovint s’entén com una via més per expressar el descontentament amb la situació política.
Vot nul: Els vots amb paperetes no oficials, sobres amb més d’un candidat, etc. són nuls. El votant vol exercir el dret de vot, però s’equivoca o no vol acceptar les regles del joc. Aquest vot, tal com succeeix amb les abstencions, no computa.
El volt nul es registra perquè en el recompte de vots al final de la jornada electoral, la suma de vots vàlids, nuls i abstencions, sumi el 100%.
Vot en blanc: És el sobre que no conté cap papereta. El vot en blanc és vàlid perquè serveix per al còmput final de vots. En el sistema electoral espanyol, el vot en blanc pot desafavorir els partits minoritaris. O el que és el mateix, afavorir els majoritaris. Per què? Perquè a Espanya es fa servir la Llei d’Hondt, que estableix que si un partit no arriba al 3% dels vots, no entra al joc electoral. Tot i que els vots en blanc no s’adjudiquen a cap partit, sí que fan que el volum de vots vàlids sigui més alt i, per tant, calguin més vots per arribar al 3% i poder optar a adjudicar-se un escó.
Vot útil: És aquell vot que va dirigit a un partit que, tot i no ser la nostra primera opció, té més probabilitats de sortir-ne guanyador. Sovint s’entén com una eina per combatre un partit, per castigar un govern. En els casos de les circumscripcions petites, quan un partit minoritari no té prou vots per obtenir un escó, acaba passant que l’elector prefereix optar per un partit gran, la seva segona opció. Però donar més vots als partits majoritaris acaba impossibilitant que els partits minoritaris arribin al 3% necessari i, per tant, en dificulten encara més l’accés al joc electoral.
Abstenció: 50, 38% l’any 2007 (621.859)
Vots en Blancs: 4, 47% l’any 2011 (27.107)
Vots Nuls: 1, 64% l’any 1983 (15040) i 1,70% 2011 (10491)
Dates d’eleccions i referèndums (Catalunya 1976-2014)
15.12.1976 Referèndum sobre la Reforma Política.
15.06.1977 Generals
06.12.1978 Referèndum sobre la Constitució Espanyola
01.03.1979 Generals
03.04.1979 Municipals
25.10.1979 Referèndum sobre l’Estatut de l’Autonomia de Catalunya
20.03.1980 Parlament de Catalunya
28.10.1982 Generals
08.05.1983 Municipals
29.04.1984 Parlament de Catalunya
12.03.1986 Referèndum sobre l’ingrés a l’OTAN
22.06.1986 Generals
10.06.1987 Municipals i Parlament Europeu
29.05.1988 Parlament de Catalunya
15.06.1989 Parlament Europeu
29.10.1989 Generals
26.05.1991 Municipals i Consell General d’Aran
15.03.1992 Parlament de Catalunya
06.06.1993 Generals
12.06.1994 Parlament Europeu
28.05.1995 Municipals i Consell General d’Aran
19.11.1995 Parlament de Catalunya
03.03.1996 Generals
13.06.1999 Municipals, Parlament Europeu i Consell General d’Aran
17.10.1999 Parlament de Catalunya
12.03.2000 Generals
25.05.2003 Municipals i Consell General d’Aran
16.11.2003 Parlament de Catalunya
14.03.2004 Generals
13.06.2004 Parlament Europeu
20.02.2005 Referèndum sobre la Constitució Europea
18.06.2006 Referèndum sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya
01.11.2006 Parlament de Catalunya
27.05.2007 Municipals i Consell General d’Aran
09.03.2008 Generals
07.06.2009 Parlament Europeu
28.11.2010 Parlament de Catalunya
22.05.2011 Municipals i Consell General d’Aran
20.11.2011 Generals
25.11.2012 Parlament de Catalunya
25.05.2014 Parlament Europeu
fonts consultades
opendata.bcn
governobert.bcn
btv.cat
historiaelectoral.com
CUP BCN, Quins sous!
Evolución voto de la Casta en Ripollet 
Montcada, els llocs del 6 al 10 de la seva candidatura a les eleccions municipals 2015.
