La caída de la Casta en Ripollet.

Donde te quepa...

Ahora que está tan de moda la palabra Casta, gracias a Podemos, me ha dado por mirar la evolución del voto de los tres partidos que yo al menos considero Casta en Catalunya PPSOE y CiU. De hecho en nuestro encantador pueblo Gobierna ahora PSC y CiU. El PSOE-PSC lleva gobernando desde la democracia. Así que dejo la tabla de la evolución del voto para estos tres partidos.

  Municipales 2007 Generales 2008 Europeas 2009 Autonómicas 2010 Municipales 2011 Generales 2011 Autonómicas 2012 Europeas 2014 Diferencia
PSC 34,87% 55,84% 48,63% 24,01% 26,88% 35,63% 21,29% 21,40% 34,44%
P.P. 15,66% 18,34% 19,98% 15,71% 18,45% 24,48% 15,09% 10,58% 13,90%
CiU 10,92% 12,69% 13,34% 30,03% 15,70% 16,92% 15,89% 9,65% 1,27%
Total 61,45% 86,87% 81,95% 69,75% 61,03% 77,03% 52,27% 41,63% 19,82%

Evolución voto de la Casta en Ripollet Evolución voto de la Casta en Ripollet

Por primera vez caen por debajo del 50% y se quedan en un 41,63% cayendo desde la…

View original post 341 more words

Xerrada. Montcada transparència i Auditories Ciutadanes i OCM

Les Altres Veus

el-brot-2015-02-20-v172mb-624x882

extret del blog de Gerard Viar Sauret. http://blocs.mesvilaweb.cat/gerardviadersauret/

Hem sabut que Montcada Transparència està preparant una xerrada per a fer balanç i detallar el seu treball de pressió per a que la vida pública a Montcada i Reixac esdevingui més dinàmica i oberta. Es tracta d’un grup de treball assembleari, apartidista i que vol promoure la cultura de la transparència, la participació i el debat públic en aquest municipi del Vallès Occidental. El col·lectiu creà un blog per a que ciutadans i entitats sapiguen més sobre el tema i puguin adherirse a un manifest per a alliberar els pressupostos municipals, reclamant el dret a poder disposar-ne en format electronic gratuit, complert i treballable (obert).

La xerrada es realitzarà el proper 20 de febrer, a les 19h, al Casal popular El Brot (Ctra. Vella 52) i comptarà amb la participació de membres del OCM Sabadell. De fet, una de les estratègies…

View original post 623 more words

La Veu de Montcada, o La Veu de Gerbolés?

Dijous 12 de febrer, La Veu Montcada publica una noticia relacionada amb les Municipals 2015 de Montcada i Reixac, una nota de premsa que el mateix coordinador de Ciudadanos Cs s’encarrega d’enviar a redacció.

Llegint aquesta nota de premsa a La Veu Montcada em crida l’atenció una part on David Gerbolés destaca que els components de la llista de C’s són “gent compromesa i sense cap passat polític que volen treballar per un canvi a Montcada”.

El motiu de la nota que David Gerbolés envia a la redacció del diari local, que la publica Silvia Alquezar, és per informar que es va presentar a la seu de Ciudadanos C’s untitledMontcada, els llocs del 6 al 10 de la seva candidatura a les eleccions municipals 2015.

La llista de la candidatura de Ciudadanos C’s Montcada encapçalada per Carmen Romero, ja va presentar els components del 2 al 5, amb polèmica inclòs (les altres veus), i van ser escollides David Gerboles, Óscar Pérez, Cristian Monclús i Eva Perea, els escollits que completen la llista fins al lloc 10 són Fernando Almansa, Juan Romero, Doly Escudero, Clemente Jiménez i Andrea Corpas.

Em sorprèn que David Gerbolés digui que a la llista de la candidatura de Ciudadanos Cs no hi ha cap persona amb un passat polític, ja que David Gerbolés té ja un bon curriculum polític. Intrigat, doncs volia esbrinar si aquest comentari es refereix a la resta dels candidats presentats, i ell s’exclou, llavors m’adreço via twitter amb David Gerbolés en varies ocasions per obtenir la resposta als meus dubtes; David Gerbolés menteix?, no s’explica bé? O és què vol esborrar el seu passat relacionat amb UPyD?

La resposta, de moment, res… silenci.

Currículum de David Gerbolés Pérez (UPyD).

Me he sentido desde muy joven motivado por la actividad cívica habiendo participado como simpatizante en numerosas iniciativas hasta que en Noviembre de 2007 me afilié a Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, donde colaboré activamente en la agrupación de Sabadell (Barcelona). Abandoné Ciudadanos en Noviembre de 2008 como consecuencia de la deriva que tomaba y me interesé por UPyD como alternativa más creíble y acabe afiliándome colaborando en el área de comunicación como coordinador del boletín semanal Unidadigital, además de ser responsable de organización de UPyD Sabadell.

Opinió recollida forum UPyD de David Gerbolés opinant d’Albert Rivera:

“Señor Rivera los que hemos estado en Ciutadans y tuvimos que salir asqueados con sus prácticas, no le creemos nada de lo que dice. Mi voto será para UPyD, sin duda…”

imagesCA5NZ0HU

@D_Revolta

Observatori Eleccions Municipals Barcelona (part I)

El malestar generalitzat durant aquests anys de crisi i el procés independentista han motivat que molta gent a Catalunya s’acostes a les urnes per escollir l’opció que considerava més oportuna. Com demostra les xifres de participació respecte a les Eleccions al Parlament de Catalunya, entre el 2010 i el 2012 va pujar en un 8.98% la participació, que representa 515680 persones més entre el 2010 i el 2012.

Centrant-nos a la Ciutat de Barcelona, a les últimes Eleccions Municipals 2011, la participació ciutadana va ser del 52,99%, 2’61% per sobre del 2007, CiU treu de l’alcaldia per una diferència de 39929 a Jordi Hereu, derrotant un PSC que des de l’any 1979 governava a l’Ajuntament de Barcelona.

Per a trobar la dada més elevada de participació a les Eleccions Municipals de Barcelona, ens tenim que remuntar a l’any 1983, on va participar el 69,42% de les persones amb dret a vot, unes 901.644 persones, obtenint el PSC, que va se la força més votada, 412.991 vots, seguit per CiU que va obtenir 246.780.

En participació a Barcelona entre les dos últimes edicions de les Eleccions al Parlament Europeu la participació puja el 10,51%, una xifra a destacar si aquesta la comparem amb la participació a les Eleccions al Parlament Europeu en l’Estat Espanyol, que puja solament un 0,94%, sent la força guanyadora a l’Estat Espanyol l’any 2009 el PP amb 24 regidors; 6670377 vots (42.12 %), i l’any 2014 també guanya el PP amb 16 regidors, 4074363 vots (26.06 %), seguit per la segona força més votada, el PSOE, amb 14 regidors: 3596324 vots (23 %)

Abstencions Eleccions al Parlament Europeu a l’Estat Espanyol l’any 2009: 19557420 persones (55.1 %), any 2014: 18810754 persones (54.16 %)

La força guanyadora a Barcelona en les Eleccions al Parlament Europeu l’any 2009 va ser el PSC-PSOE, amb 152905 vots (32.71 %) i l’any 2014 la força més votada va ser les ERC-NECat-EPDD, amb 126343 vots (21.77 %), seguit per CiU, 121078 vots (20.86 %)

Abstenció Eleccions al Parlament Europeu a Barcelona l’any 2009: 691645 (59.53 %). Abstenció l’any 2014: 561533 (49.02 %).

zonanord 0ct2014 009

Observatori Eleccions Municipals ciutat de Barcelona

Alcalde i Regidors del Consell Municipal 2011-2015

CIU

Excm. Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera

Il·lm. Sr. Joaquim Forn Chiariello

Il·lma. Sra. Sònia Recasens Alsina

Il·lm. Sr. Joan Puigdollers Fargas

Il·lma. Sra. Teresa M Fandos Payà

Il·lm. Sr. Jaume Ciurana Llevadot

Il·lm. Sr. Gerard Ardanuy Mata

Il·lm. Sr. Antoni Vives Tomàs

Il·lma. Sra. Mercè Homs Molist

Il·lma. Sra. Francina Vila Valls

Il·lm. Sr. Raimond Blasi Navarro

Il·lm. Sr. Jordi Martí i Galbis

Il·lm. Sr. Eduard Freixedes Plans

Il·lma. Sra. Irma Rognoni Viader

PSC

Il·lm. Sr. Gabriel Colomé i García

Il·lma. Sra. Assumpta Escarp i Gibert

Il·lm. Sr. Joan Trullén i Thomàs

Il·lma. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner

Il·lma. Sra. Carmen Andrés i Añón

Il·lma. Sra. Inmaculada Moraleda i Pérez

Il·lm. Sr. Guillem Espriu i Avendaño

Il·lm. Sr. David Escudé i Rodríguez

Il·lma. Sra. Maria Pilar Díaz López

Il·lma. Sra. Montserrat Sánchez Yuste

Il·lma. Sra. Núria Carmona i Cardoso

PP

Il·lm. Sr. Alberto Fernández Díaz

Il·lma. Sra. Ángeles Esteller Ruedas

Il·lm. Sr. Xavier Mulleras Vinzia

Il·lm. Sr. Alberto Villagrasa Gil

Il·lma. Sra. Gloria Martín Vivas

Il·lm. Sr. Eduardo Bolaños Rodríguez

Il·lm. Sr. Óscar Ramírez Lara

Il·lma. Sra. Belén Pajares Ribas

Il·lma. Sra. Miriam Casanova Doménech

ICV-EuiA

Il·lm. Sr. Ricard Gomà Carmona

Il·lm. Sr. Joaquim Mestre Garrido

Il·lma. Sra. Isabel Ribas Seix

Il·lma. Sra. Elsa Blasco Riera

Il·lma. Sra. Janet Sanz Cid

ERC (Unitat per Barcelona)

Il·lm. Sr. Jordi Portabella i Calvete

Il·lm. Sr. Joan Laporta i Estruch

municipals

Consell Municipal Barcelona

El Consell Municipal és l’òrgan de màxima representació política dels ciutadans en el govern de la ciutat.

Integrat per la totalitat dels regidors (41) i presidit per l’alcalde, estableix les línies d’actuació municipal i resol les qüestions més importants, amb funcions de tipus constitutiu, planificador, reglamentari i fiscalitzador de la funció executiva.

Funciona en plenari i en comissions, i corresponen les funcions atribuïdes per la Carta municipal, que a grans trets es poden concretar en: Impulsar i controlar el funcionament dels altres òrgans de govern, relacionar, delegar i/o transferir competències o funcions a altres administracions, decidir sobre els trets característics i definidors del municipi, com ara el terme municipal, l’escut, el segell i la bandera. Aprovar i modificar el reglament orgànic i de les ordenances, aprovar els plans i programes generals d’actuació municipal, aprovar plans i normatives urbanístiques i aprovar els pressupostos i comptes de la corporació municipal i la gran contractació

Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona 2011-2015

Alcalde Excm. Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera (CiU)

elecciones cartells4

Va néixer a Barcelona el 5 d’agost de 1946. Casat i pare de quatre fills.

L’any 1970 es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, amb l’especialització en Pediatria. Del 1971 al 1973 va completar la seva formació de postgraduat a Gènova (Itàlia) i a Berna (Suïssa), on va treballar durant un any i mig en la investigació de les malalties metabòliques, el seu diagnòstic i posterior tractament.

Del 1974 al 1981 va exercir de metge pediatra a l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron. Entre el 1979 i el 1981 va ser vocal nacional d’hospitals al Consell General de Metges d’Espanya, i també vocal d’hospitals a la Junta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

El 1981 va entrar a treballar al Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. El setembre del 1983 va assumir la titularitat de la Direcció General d’Ordenació i Planificació Sanitària.

El juliol del 1984 va ser nomenat director general de l’Institut Català de la Salut (ICS) fins al seu nomenament com a conseller de Sanitat el juliol del 1988.

El 12 de gener de 1996 va ser nomenat conseller de la Presidència i portaveu del Govern.

El mes de març de l’any 2000 va encapçalar la candidatura de Convergència i Unió a les eleccions al Congrés dels Diputats, mentre era el president i portaveu del Grup Parlamentari Català (CiU) al Congrés dels Diputats i president de la Comissió de Ciència i Tecnologia del Congrés dels Diputats.

Des del 14 de juny de 2003 és regidor a l’Ajuntament de Barcelona, i des de l’1 de juliol de 2011, alcalde de la ciutat.

elecciones cartells

Alcaldes de l’Ajuntament de Barcelona en Democràcia

1979-1983 Narcís Serra i Serra (PSC)

1983-1997 Pasqual Maragall (PSC) *

1997-2007 Joan Clos (PSC)

2007-2011 Jordi Hereu (PSC)

2011-2015 Xavier Trias (CiU)

*el setembre de 1997 Maragall dimiteix i és elegit alcalde Joan Clos

imagesCA229N0U

Sous

Via CUP Barcelona

Quins sous! Quant cobren l’alcalde i els regidors de Barcelona?

La CUP de Barcelona ha dut a terme un estudi sobre les retribucions que cobren els càrrecs electes i de confiança de l’Ajuntament de Barcelona, per difondre aquesta informació entre els veïns i veïnes de la ciutat. Amb aquestes dades s’ha editat una publicació que recull els barems previstos a la normativa, una aproximació als complements i dietes que cobren regidors del govern i l’oposició. Aquest butlletí inclou, també, una radiografia de com viuen aquests regidors, amb dades relatives a les mútues de sanitat, l’escolarització dels fills o la propietat d’habitatges.

D’aquestes dades n’hi ha que destaquen molt: les retribucions de l’alcalde, Xavier Trias, que cobra més de 100.000 euros l’any sense comptar-hi complements per reunions, o les dels presidents dels Consells de Districte, que a banda del sou cobren 1.640 € per l’assistència als plens. A més a més, molts d’ells cobren dietes i complements per assistir a les reunions de la Diputació de Barcelona o de l’Àrea Metropolitana.

Des de la CUP de Barcelona considerem que aquesta situació és políticament inacceptable, més encara sota el procés social que estem suportant –anomenat crisi econòmica i financera–, que colpeja amb atur i retallades socials i de serveis públics els barcelonins i barcelonines. Per aquesta raó, juntament amb la informació que oferim, fem públiques les reivindicacions següents:

  1. a) Transparència: publicació de tota la informació relativa a sous base, dietes i altres complements, com també del patrimoni, de tots els càrrecs electes de Barcelona i dels anomenats “càrrecs de confiança”.
  2. b) Reducció d’un 60% dels sous dels càrrecs electes i de confiança.
  3. c) Eliminació del complement d’assistència als plens i comissions.
  4. d) Retallada de l’estructura, les retribucions i els complements dels càrrecs directius i de confiança.

Des de la CUP de Barcelona continuarem portant les nostres reivindicacions al carrer i als òrgans de govern de la ciutat, i emplacem els càrrecs públics que, si alguna de les informacions publicades no és correcta, posin punt i final a aquesta escandalosa opacitat i facin públiques les seves retribucions.

Us podeu descarregar el butlletí editat amb la informació i les reivindicacions en aquest enllaç: http://scribd.com/doc/80692862/CUPquinssous

Altres fonts consultades a tu tmb et retallen: atutmbetretallen.wordpress.com/

images

Resultats Eleccions Municipals BCN 2011

CiU guanya 5 districtes; Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià Sant Gervasi i Gràcia, i el PSC guanya també 5 districtes; Ciutat Vella, Horta Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.

Els resultats inicialment proclamats donaven a CiU 15 regidors i al PP vuit. Degut a que hi havia paperetes del PP que van ser considerades nul·les, diversos recursos judicials van canviar l’assignació de l’últim escó de CiU, en favor del PP, i a l’inrevés. Finalment, ja després de l’elecció de l’alcalde, el Tribunal Constitucional va donar al PP el seu novè regidor (per tant, caldria atribuir als populars 104.414 vots)

Cens 1.163.594

Votants: 616.537 (52,99%)

Abstenció: 547.057 (47,01%)

Vots Nuls: 10.491 (1,70%)

Vots en Blanc: 27.107 (4,47%)

Vots a Candidatures: 578.939 (93,90%)

Vots Vàlids: 606.046 (98,30%)

Convergència i Unió

Vots: 174.122 (28,73%), 14 Regidors

PSC-Progrés Municipal

Vots: 134.193 (22,14%), 11 Regidors

Partit Popular

Vots: 104.475 (17,24%), 9 Regidors

Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA – Entesa

Vots: 62.979 (10,39%), 5 Regidors

Unitat per Barcelona-ERC-Reag-DCatalana-AM

Vots: 33.900 (5,59%), 2 Regidors

CUP-Alternativa per Barcelona, Vots: 11.833 (1,95%)

Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, Vots: 11.742 (1,94%)

Escons en blanc-Ciudadanos en blanco, Vots: 10.115 (1,67%)

Solidaritat Catalana per la Independència, Vots: 6.823 (1,13%)

Els Verds-Grup Verd Europeu , Vots: 6.128 (1,01%)

Pirates de Catalunya, Vots: 4.675 (0,77%)

Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal, Vots: 4.308 (0,71%)

Plataforma per Catalunya, Vots: 3.405 (0,56%)

Per un Món Més Just, Vots: 1.593 (0,26%)

Unión, Progreso y Democracia, Vots: 1.463 (0,24%)

Partido de los Pensionistas en Acción, Vots: 1.382 (0,23%)

La Barcelona dels Barris, Vots: 1.189 (0,20%)

Partit Comunista del Poble de Catalunya, Vots: 979 (0,16%)

Partido Abre Tus Ojos, Vots: 954 (0,16%)

Partit Republicà d’Esquerra-Izquierda Republicana, Vots: 710 (0,12%)

Partit Humanista, Vots: 624 (0,10%)

Partit Família i Vida, Vots: 533 (0,09%)

Falange Española de las JONS, Vots: 349 (0,06%)

Solidaridad y Autogestión Internacionalista, Vots: 246 (0,04%)

Unificació Comunista d’Espanya, Vots: 219 (0,04%)

 

Eleccions Municipals 2007

(Resultats dels grups que representen el Consell Municipal BCN)

Cens 1.234.368

Abstenció: 621.859 (50,38%)

Vots Nuls: 3.201 (0,52%)

Vots en Blanc: 25.002 (4,08%)

 

PSC-Progrés Municipal, Vots: 182.216 (29,91%), 14 Regidors

Convergència i Unió, Vots: 155.101 (25,46%), 12 Regidors

Partit Popular, Vots: 95.083 (15,61%), 7 Regidors

ICV-EUiA-Entesa pel Progrés Municipal, Vots: 56.953 (9,35%), 4 Regidors

ERC-Acord Municipal, Vots: 53.707 (8,81%), 4 Regidors

 

Eleccions Municipals 2003

(Resultats dels grups que representen el Consell Municipal BCN)

Cens 1.281.534

Abstenció: 522.337 (40,76% )

Vots Nuls: 2.630 (0,35%)

Vots en Blanc: 12.679 (1,67%)

 

PSC-Progrés Municipal de Catalunya, Vots: 254.223 (33,60%), 15 Regidors

Convergència i Unió, Vots: 162.010 (21,41%), 9 Regidors

Partit Popular, Vots: 121.991 (16,12%), 7 Regidors

ERC-Acord Municipal-Els Verds, Vots: 96.868 (12,80%), 5 Regidors

IC Verds-Esquerra Alternativa, Vots: 91.286 (12,07%), 5 Regidors

 

Resultats Eleccions Municipals BCN per partits amb representació al Consell Municipal (1979-1999)

PSC (PSC-PSOE/PSC-PM)

1979: 272.512 vots, 16 Regidors

1983: 412.991 vots, 21 Regidors

1987: 400.280 vots, 21 Regidors

1991: 328.282 vots, 20 Regidors

1995: 347.083 vots, 16 Regidors

1999: 313.623 vots, 20 Regidors

CIU

1979: 148.806 vots, 8 Regidors

1983: 246.780 vots, 13 Regidors

1987: 325.463 vots, 17 Regidors

1991: 260.344 vots, 16 Regidors

1995: 276.276 vots, 13 Regidors

1999: 150.518 vots, 10 Regidors

PP (Coalición Popular/Alianza Popular-PDP-UL)

1983: 117.052 vots, 6 Regidors

1987: 69.419 vots, 3 Regidors

1991: 74.804 vots, 4 Regidors

1995: 150.284 vots, 7 Regidors

1999: 103.177 vots, 6 Regidors

ERC (ERC-AM)

1979: 41.845 vots, 2 Regidors

1995: 46.272 vots, 2 Regidors

1999: 45.278 vots, 3 Regidors (2 ERC, 1 EV)

Centristes de Catalunya – UCD

1979: 133.885 vots, 8 Regidors

PSUC

1979: 151.288 vots, 9 Regidors

1983: 62.421 vots, 3 Regidors

Iniciativa per Catalunya (PSUC-ENE-EPM-PCC)

1991: 49.034 vots, 3 Regidors

1995: 68.813 vots, 3 Regidors (2 IC, 1 EV)

1999: 43.999 vots, 2 Regidors

Xifres més elevades d’Abstenció – Vots Blancs/Nuls

(Eleccions Municipals de Barcelona)

Els ciutadans que volen exercir el dret de vot però o bé no saben a qui votar o bé volen deixar palès el descontent amb els partits polítics, sovint fan servir el vot en blanc i el vot nul. Sabem la diferència entre l’un i l’altre? Sabem quin paper juguen en el còmput final de vots? I l’abstenció i el vot útil, quines repercussions tenen en les votacions?

Abstenció: Abstenir-se és no votar. Sovint s’entén com una via més per expressar el descontentament amb la situació política.

Vot nul: Els vots amb paperetes no oficials, sobres amb més d’un candidat, etc. són nuls. El votant vol exercir el dret de vot, però s’equivoca o no vol acceptar les regles del joc. Aquest vot, tal com succeeix amb les abstencions, no computa.

El volt nul es registra perquè en el recompte de vots al final de la jornada electoral, la suma de vots vàlids, nuls i abstencions, sumi el 100%.

Vot en blanc: És el sobre que no conté cap papereta. El vot en blanc és vàlid perquè serveix per al còmput final de vots. En el sistema electoral espanyol, el vot en blanc pot desafavorir els partits minoritaris. O el que és el mateix, afavorir els majoritaris. Per què? Perquè a Espanya es fa servir la Llei d’Hondt, que estableix que si un partit no arriba al 3% dels vots, no entra al joc electoral. Tot i que els vots en blanc no s’adjudiquen a cap partit, sí que fan que el volum de vots vàlids sigui més alt i, per tant, calguin més vots per arribar al 3% i poder optar a adjudicar-se un escó.

Vot útil: És aquell vot que va dirigit a un partit que, tot i no ser la nostra primera opció, té més probabilitats de sortir-ne guanyador. Sovint s’entén com una eina per combatre un partit, per castigar un govern. En els casos de les circumscripcions petites, quan un partit minoritari no té prou vots per obtenir un escó, acaba passant que l’elector prefereix optar per un partit gran, la seva segona opció. Però donar més vots als partits majoritaris acaba impossibilitant que els partits minoritaris arribin al 3% necessari i, per tant, en dificulten encara més l’accés al joc electoral.

Abstenció: 50, 38% l’any 2007 (621.859)

Vots en Blancs: 4, 47% l’any 2011 (27.107)

Vots Nuls: 1, 64% l’any 1983 (15040) i 1,70% 2011 (10491)

elecciones cartells2

Dates d’eleccions i referèndums (Catalunya 1976-2014)

15.12.1976 Referèndum sobre la Reforma Política.

15.06.1977 Generals

06.12.1978 Referèndum sobre la Constitució Espanyola

01.03.1979 Generals

03.04.1979 Municipals

25.10.1979 Referèndum sobre l’Estatut de l’Autonomia de Catalunya

20.03.1980 Parlament de Catalunya

28.10.1982 Generals

08.05.1983 Municipals

29.04.1984 Parlament de Catalunya

12.03.1986 Referèndum sobre l’ingrés a l’OTAN

22.06.1986 Generals

10.06.1987 Municipals i Parlament Europeu

29.05.1988 Parlament de Catalunya

15.06.1989 Parlament Europeu

29.10.1989 Generals

26.05.1991 Municipals i Consell General d’Aran

15.03.1992 Parlament de Catalunya

06.06.1993 Generals

12.06.1994 Parlament Europeu

28.05.1995 Municipals i Consell General d’Aran

19.11.1995 Parlament de Catalunya

03.03.1996 Generals

13.06.1999 Municipals, Parlament Europeu i Consell General d’Aran

17.10.1999 Parlament de Catalunya

12.03.2000 Generals

25.05.2003 Municipals i Consell General d’Aran

16.11.2003 Parlament de Catalunya

14.03.2004 Generals

13.06.2004 Parlament Europeu

20.02.2005 Referèndum sobre la Constitució Europea

18.06.2006 Referèndum sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya

01.11.2006 Parlament de Catalunya

27.05.2007 Municipals i Consell General d’Aran

09.03.2008 Generals

07.06.2009 Parlament Europeu

28.11.2010 Parlament de Catalunya

22.05.2011 Municipals i Consell General d’Aran

20.11.2011 Generals

25.11.2012 Parlament de Catalunya

25.05.2014 Parlament Europeu

elecciones cartells3

fonts consultades

opendata.bcn

governobert.bcn

btv.cat

historiaelectoral.com

CUP BCN, Quins sous!

muni

Carta oberta a Xavier Trias

PAH Barcelona

A Xavier Trias, alcalde de Barcelona,

Divendres vam seguir amb molta atenció el balanç de la inspecció de pisos buits en mans de les entitats bancàries que va fer l’Ajuntament. Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca hem cregut oportú fer-li arribar aquesta carta oberta com a resposta al desconcert que ens ha generat la informació publicada i amb l’objectiu d’exigir una reunió amb caràcter urgent per valorar l’estat de les inspeccions i conèixer de primera mà els resultats obtinguts.

Abans d’entrar a analitzar les mesures anunciades pel govern municipal, ens agradaria fer un parell de consideracions sobre la manera com s’han anunciat. En primer lloc, hem rebut l’anunci entre sorpresa i indignació davant l‘absolut silenci respecte la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i l’Observatori DESC, malgrat ser els promotors de la moció per la sanció dels immobles buits en mans d’entitats financeres que es va…

View original post 781 more words

Barcelona en Comú

Barcelona en Comú és el nom que s’ha escollit per presentar la candidatura de confluència representada per Ada Colau

guanyem3

Dimarts 10 de febrer s’ha presentat la candidatura de confluència de partits d’esquerra per a les pròximes eleccions Municipals de Barcelona, que es celebraran el 24 de Maig. Sota el nom Barcelona en comú, comença un nou cicle per aquesta organització conjunta, on tots els actors estan representats; l’organització es nodreix dels grups de treball formats als barris, els grups sectorials o temàtics i, finalment, les comissions tècniques.

Barcelona en Comú confluirà en dos espais de decisió: La Coordinadora, formada per unes 30 persones entre gent de base i representants d’ICV-EUiA, Procés Constituent, Equo i Podem (tres cadascun); i el Comitè de Campanya, elegit per la coordinadora i que comptarà amb unes 15 persones.

Barcelona en Comú pretenen construir una alternativa sòlida “amb possibilitats de guanyar a l’Ajuntament de Barcelona”, va dir Ada Colau durant la presentació que ha tingut lloc al Centre Cívic Pati Llimona, i conclou dient que “El 24 de maig els veïns podran escollir entre el model de ciutat de Trias, de corrupció, desigualtat, precarietat i atur, i la nostra alternativa amb la gent de protagonista”.

A l’acte de presentació, també han participat totes les forces que s’agrupen dins Barcelona en Comú: (Guanyem), ICV, EUiA, Podemos, Procés Constituent i Equo, aquestes formacions han valorat positivament la confluència, i es mostren amb ganes i il·lusió per a encapçalar l’any del canvi, i recuperar les institucions en mans de la màfia i treballar per un nou model de govern que permeti canviar la política per canviar les coses, com ha comentat Marc Bertomeu (Podem Barcelona) durant la seva intervenció.

Janet Sanz, d’ICV, a la seva intervenció ha argumentat que l’acord és el primer pas “per començar a dir adéu a Trias”.

Dins d’aquesta confluència no hi participa CUP-Capgirem Barcelona, per diferències amb el Codi Ètic, però Ada Colau s’ha mostrat “oberta al diàleg” i ha recordat que amb l’esquerra independentista comparteixen “objectius, pràctiques i espais”.

-> Codi Ètic Barcelona en Comú

-> Codi Ètic Capgirem Barcelona

Guanyem (2)

més informació Barcelona en Comú:

Vídeo presentació Barcelona en Comú

Vídeo Roda de Premsa 10F

Facebook: BarcelonaEnComú

Twitter: @bcnencomu #BarcelonaEnComú

Premsa i Televisió; noticies relacionades:

Guanyem Barcelona concorrerà a les municipals com a Barcelona en Comú; tv3.cat

Barcelona En Comú: la marca de la coalició que liderarà Ada Colau…; ara.cat

Guanyem Barcelona es dirà Barcelona en comú; vilaweb.cat

‘Barcelona en comú’ para derrotar a Trias; publico.es

Guanyem Barcelona se presentará a las elecciones bajo el nombre “Barcelona en Comú”; eldiario.es

‘Guanyem’ canvia de nom i ara es dirà ‘Barcelona en Comú’; directe.cat

B9eZNPhIUAAaFfM

La Lista Falciani de Políticos y Empresarios de España #corrupción #impunidad

Contra la impunidad ya!

Aquí puedes ponerte un poco al día de la cara que tienen algunos de los Políticos y Empresarios españoles, que en algunos casos se encuentran en el gobierno de España y todavía tienen la cara de decir que hay que perseguir a los defraudadores… y a la vez te servira para saber de el porque el presidente del gobierno y su partido decidieron sacarse eso de perdonar a los defraudadores… para que puedan blanquear el dinero que tienen en ciertos Bancos de Suiza y que de momento no se han atrevido… y que gracias a un Angel caido del cielo llamado Hervé Falciani, hizo publicas por el motivo que sea, pero que a puesto en Jaque a muchos Politicos y Millonarios de la Comunidad Europea y esa lista se la envio cierta presidenta de la Comunidad Europea… al presidente del gobierno Mariano Rajoy y este tiene oculta como si del…

View original post 3.805 more words